Traient l’entrellat al virus de la pesta porcina

La Pesta Porcina Clàssica (PPC) és una malaltia viral altament contagiosa de porcs domèstics i salvatges, inclosa en la llista de malalties de declaració obligatòria a l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE). L’agent causal, el virus PPC (VPPC), pertany al gènere Pestivirus, família Flaviviridae.

La malaltia contribueix al deteriorament de la situació socioeconòmica dels països en vies de desenvolupament en situació endèmica. La manca de recursos financers posa en joc la implementació d’estratègies que impliquin el sacrifici massiu d’animals en aquests països, optant per polítiques de vacunació intensiva per al control de la malaltia. Per tant, malgrat els grans esforços dirigits al seu control i eradicació, la PPC continua representant una de les malalties més importants per a la sanitat animal i la indústria porcina a tot el món.

Els signes clínics de PPC són molt variables i fortament determinats per la interacció virus-hoste, especialment, de l’edat dels animals i de la virulència de la soca, entre d’altres. La circulació i la importància intrínseca de soques de VPPC de baixa i moderada virulència en les regions endèmiques són objecte de discussió en l’actualitat. Soques de baixa virulència poden induir una alta proporció de casos crònics i subclínics sovint inaparents o atípics. Hi ha una enorme necessitat de comprendre els aspectes subjacents a aquesta complexa situació epidemiològica per abordar millor les campanyes de control i vigilància de cada regió.

Alimentando lechones.

Alimentant garrins.

La meva tesi, dirigida per la Dra. Llilianne Ganges, es titula: Immunopatogènia de la infecció persistent postnatal generada pel virus de la pesta porcina clàssica i la seva implicació en el fenomen d’exclusió de superinfecció i la lectura és el divendres 7 d’abril a les 11: 30h a la Sala de Graus de la Facultat de Veterinària de la UAB.

Aquesta tesi comprèn un estudi profund que demostra per primera vegada la capacitat de soques de VPPC de baixa i moderada virulència de generar noves formes de persistència vírica, de manera postnatal en porc domèstic i salvatge. Els resultats obtinguts aporten informació rellevant sobre els mecanismes d’immunopatogènia que expliquen la generació d’animals aparentment sans, que es mantenen virèmics i que excreten gran quantitat de partícules víriques. Considerant l’existència de soques de virulència baixa a moderada i la seva capacitat per produir formes d’infecció persistent, els resultats aquí presentats poden tenir potencials repercussions epidemiològiques, especialment en el context endèmic. L’absència de resposta d’anticossos específics en aquest tipus d’infecció suposa que els animals persistentment infectats passarien desapercebuts sota control serològic.

Amb aquesta tesi es demostra també per primera vegada la capacitat del VPPC de generar l’exclusió de la super-infecció (SIE) in vivo, en animals persistentment infectats. Aquest mecanisme pot explicar la manca de resposta d’animals amb infecció persistent després de la vacunació amb la vacuna viva atenuada (C-strain), àmpliament utilitzada en països endèmics. Així mateix, es demostra el primer model de SIE en porcí a nivell sistèmic, el mecanisme mai abans havia estat descrit en un hoste mamífer, i que té repercussions no només a nivell de sanitat animal, sinó que també està implicat en malalties humanes com ara en la infecció pel Virus de l’Hepatitis C.

Aquesta tesi doctoral ha contribuït a la comprensió de la patogènesi produïda pel VPPC i obre noves línies d’investigació per comprendre els mecanismes que condueixen a la generació de immunotolerància i persistència del VPPC.

Aquesta tesi s’ha finançat amb el projecte AGL2012-38343 (MINECO, Govern d’Espanya) i va donar lloc a les següents publicacions científiques:

 

 

Coneix més sobre l'autor d'aquest post: