Ja és possible diferenciar soques patògenes i no patògenes del bacteri Haemophilus parasuis sense recórrer a desafiaments amb animals

Un estudi genòmic ha demostrat que les soques patògenes d’Haemophilus parasuis posseeixen un tipus de proteïnes que permeten al bacteri adherir-se als teixits i disseminar-se ràpidament en l'organisme. A partir d’aquest descobriment, s’ha dissenyat un assaig molecular simple que permet distingir quines són les possibles soques patògenes del bacteri i, per tant, desenvolupar futures vacunes.

Haemophilus parasuis és l’agent etiològic de la malaltia de Glässer en porcs, caracteritzada per poliserositis fibrinosa i meningitis. Malgrat que H. parasuis es troba freqüentment en el tracte respiratori superior dels porcs, no totes les soques són capaces de provocar la malaltia.
Les tècniques de genòmica comparativa ofereixen la possibilitat d'explorar de manera exacta el contingut de gens de bacteris i s’han utilitzat dins d'aquest estudi.
En una primera fase, en el CReSA es va seqüenciar el 98% (2,35 Mbp) de la genoma de la soca Nagasaki que és altament patògena i es va procedir a desxifrar el seu contingut genètic. Es van identificar 13 gens que codifiquen per a autotransportadors trimèrics (AT-2). Aquestes proteïnes són considerades com a factors de virulència essencials.
Els AT-2 són proteïnes exposades a la superfície dels bacteris i serveixen per adherir-los en teixits i afavorir la disseminació d'aquests microorganismes en l'hoste. Per esbrinar si els gens que codifiquen per als AT-2 són presents o no en soques no patògenes es va utilitzar la tècnica d'hibridació del ADN en microarrays. Els gens (que estan constituïts pel ADN) descrits anteriorment es van dipositar en suports de vidre i es va investigar la seva capacitat d'unir-se al ADN d'altres soques d'H. parasuis. Si dos brins del ADN s'assemblen formen híbrids, i aquest assaig s'utilitza per dir si efectivament un gen està present o absent en altres bacteris.

Els resultats van ser taxatius: totes les soques patògenes posseeixen molècules AT-2 amb diversos graus de similitud amb la soca Nagasaki, mentre que les soques no patògenes estan desproveïdes d'aquests gens. Aquest descobriment explica en gran part perquè les soques patògenes poden colonitzar diversos teixits a l'organisme. En una segona fase, es van seqüenciar els gens AT-2 procedents de diverses soques d'H. parasuis revelant la seva forma d'evolucionar.

Interacció d’H. parasuis (fluorescència verda) amb cèl·lules epitelials.

Els gens AT-2 no simplement amplien la seva diversitat per mutació i duplicació en un mateix bacteri, a més, també intercanvien mòduls entre diferents bacteris de la mateixa espècie. A partir d’aquest descobriment, s’ha dissenyat un assaig molecular simple que permet distingir les soques d’H. parasuis amb potencial patogènic. A més, els AT-2 podrien ser bons candidats per al desenvolupament de noves vacunes.

Els resultats d’aquest estudi han estat publicats recentment com a “Trimeric Autotransporters of Haemophilus parasuis: Generation of an Extensive Passenger Domain Repertoire Specific for Pathogenic Strains”. Pina, S; Olvera, A; Barcelo, A; Bensaid, A. JOURNAL OF BACTERIOLOGY, 191 (2): 576-587 JAN 15 2009.

Per contactar amb el investigador principal d’aquest projecte:

Albert Bensaid
Investigador
Unitat d’Immunologia (CReSA)
Correu electrònic: albert.bensaid@cresa.uab.es
Telèfon: +34 935814558
Fax: +34 935814490
Edifici CReSA. Campus UAB
08193 Bellaterra (Barcelona) España

Per a descarregar-se aquest article:


¡Recomana aquesta pàgina!: