Vacunes ADN basades en minigens del Virus de la Febre Aftosa

Un dels principals reptes en la investigació en sanitat animal és desenvolupar noves vacunes recombinants més eficaces i segures enfront de la febre aftosa, una de les malalties més contagioses i que poden causar majors pèrdues econòmiques en ungulats. Investigadors del CReSA, CISA-INIA i CBMSO han publicat a la revista Virus Research els seus últims resultats amb una vacuna ADN.

El virus de la Febre Aftosa (VFA) és l’agent causal de la Febre Aftosa (FA), probablement, la malaltia més important a dia d’avui en sanitat animal. Les úniques vacunes autoritzades enfront de la FA es basen en virus inactivats que malgrat la seva eficàcia, tenen una sèrie d’inconvenients entre els quals cal destacar problemes de bioseguretat, així com un limitat rang de protecció a virus circulants molt relacionats genèticament. Aquest és un gran inconvenient quan es tracta d’un virus amb una gran capacitat de variabilitat. Degut a aquests desavantatges i a la impossibilitat de diferenciar animals vacunats i infectats (concepte DIVA), la vacuna està aconsellada a la UE únicament per a casos d’emergència. Així doncs, és necessari desenvolupar noves vacunes recombinants més eficaces i segures enfront a la malaltia.

Investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA, UAB-IRTA), Centro de Investigación en Sanidad Animal (CISA-INIA), Departamento de Biotecnología (INIA) i Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CBMSO, CSIC-UAM), han realitzat un treball conjunt amb una vacuna ADN enfront del VFA.

En aquest treball, es presenten una sèrie de resultats obtinguts després de la immunització amb vacunes ADN codificant d’un epítop B (inductor d’anticossos específics) i 2 epítops T (inductors de resposta específica cel·lular) del VFA, prèviament caracteritzats en el nostre laboratori i fusionats en tàndem (aquests tipus de fases de lectura oberta que codifiquen epítops antigènics es denominen “minigens”).

A continuació, es resumeixen les troballes més rellevants d'aquest treball:

  1. Els resultats obtinguts en ratolí amb aquestes vacunes no es van extrapolar al porc, hoste natural del VFA, plantejant seriosos dubtes sobre la seva utilitat en el futur com a “model universal” per a al disseny de futures vacunes enfront d’aquest virus.
  2. La resposta immunològica induïda per aquests minigens en el porc, així com la seva capacitat per a protegir enfront de la infecció amb el VFA, va variar dràsticament depenent del tipus de construcció genètica emprada (plasmidi, en el nostre cas). Així, la immunització amb vacunes ADN que codificaven aquests epítops del VFA fusionats a un pèptid senyal molt potent (plasmidi pCMV-spBTT) i amb l’objectiu de potenciar la presentació dels antígens al sistema immunitari, va ser capaç de conferir protecció parcial enfront de la infecció, mentre que la immunització amb els minigens sols (sense pèptid senyal), va facilitar que la infecció amb el virus s’exacerbés, arribant inclús a provocar la mort d’un dels animals vacunats.
  3. La protecció conferida per pCMV-spBTT es va produir inclús en absència d’anticossos neutralitzants, revelant la importància que la resposta cel·lular específica pot tenir en protecció enfront del VFA.

En resum, aquests resultats afegeixen una mica més de llum sobre els mecanismes implicats en la protecció enfront del VFA, però al mateix temps, s’obren nous interrogants sobre la potencial perillositat d’utilitzar vacunes que generin una resposta immunològica subòptima. La lliçó que es desprèn d’aquests estudis és que hem de conèixer exactament el que volem induir, així com el que hem d’evitar abans de posar-nos a dissenyar les vacunes del futur.

Aquest article ha estat publicat recentment a: Ganges L, Borrego B, Fernández-Pacheco P, Revilla C, Fernández-Borges N, Domínguez J, Sobrino F, Rodriguez F. DNA immunization of pigs with foot-and-mouth disease virus minigenes: From partial protection to disease exacerbation. Virus Res. 2011 Apr;157(1):121-5.

Per a contactar amb els autors de l’article en el CReSA:

Dra. Llilianne Ganges Espinosa
Investigadora  responsable de la Línea de recerca de Pesta Porcina Clàssica del CReSA
Correu electrònic: llilianne.ganges@cresa.uab.cat
Telèfon: (+34) 935814620
Fax: (+34) 935814490
Edifici CReSA. Campus UAB
08193 Bellaterra (Barcelona) Spain

Dr. Fernando Rodríguez González
Investigador responsable de la Línea de recerca de Pesta Porcina Africana del CReSA
Correu electrònic: fernando.rodriguez@cresa.uab.cat
Investigador del CReSA
Telèfon: +34 93 581 45 62
Fax: +34 93 581 44 90
Edifici CReSA. Campus UAB
08193 Bellaterra (Barcelona) Spain

Descarregui’s l’article complet:

 

 

 

 

 

 

¡Recomana aquesta pàgina!: