|
Febre de la vall del Rift: què sabem per ara? |
| El virus de la Febre de la vall del Rift (VFVR) té la capacitat d’ocasionar danys importants en el ramat i també representa una amenaça per a la salut pública. Un article de revisió en el que van participar investigadors del Centro de Investigación en Sanidad Animal (CISA-INIA) i del CReSA resumeix diversos aspectes relacionats amb aquest virus, i una visió general de les mesures proposades per a limitar futures epidèmies. Un virus que amenaça el ramat i l’home El VFVR és un agent patogen zoonòtic que afecta principalment als remugants, però que també pot ser letal per als éssers humans. Es tracta d’un virus ARN de cadena negativa de la família Bunyaviridae que es transmet per artròpodes. Tot i que tradicionalment els brots han tingut lloc a l’Àfrica subsahariana, l’aparició recent de brots a l’Orient Mitjà ha augmentat la preocupació que el virus es pugui estendre per Europa, Àsia i el continent americà. Tot i que el virus va ser caracteritzat a principis dels anys 80, l’única vacuna autoritzada per a l’ús veterinari general consisteix en una soca atenuada que s’ha relacionat amb importants efectes secundaris patogènics. Tanmateix, l’ampliació del coneixement sobre la biologia molecular del virus en els últims anys ha conduit recentment a nous avenços en el disseny de vacunes i ha permès desenvolupar mesures profilàctiques més potents per a combatre la infecció. Preocupació per nous brots mortals Altres consideracions, com la recent classificació del VFVR com a possible agent bioterrorista, han renovat l’interès per l’estudi del virus, així com per l’establiment de mesures profilàctiques per a contenir futurs brots. No obstant, a causa de l’augment del trànsit cap al continent africà i del creixement dels intercanvis comercials, juntament amb el canvi climàtic que afecta al nord de l’Àfrica i al sud d’Europa, existeix l’opinió, cada cop més generalitzada, que és qüestió de temps que els brots de febre de la vall del Rift comencin a afectar al sector agrícola d’Europa i d’Àsia. La combinació de tots aquests factors ha tingut com a resultat un major estudi de la patogènia del VFVR i una investigació més global sobre la protecció contra la FVR i les formes de prevenir-la.
Prevenció i mesures Durant els últims anys s’han realitzat avenços importants en l’estudi del VFVR i s’han desenvolupat una gran varietat d’estratègies profilàctiques. Existeix una opinió, cada cop major, de que no ens hem de preguntar si la FVR s’estendrà més enllà d’Àfrica, sinó que ens hem de preguntar quan passarà. Tot i que la comunitat científica ha començat a treballar en possibles mesures preventives i epidèmiques a gran escala que ajudarien a evitar que això passés, encara no existeixen, en termes generals, vacunes autoritzades per a l’ús públic general que siguin de baix cost i alhora efectives. A més, les limitacions de cost i de seguretat associades a les vacunes veterinàries autoritzades que existeixen ara per ara, deixen un espai important per a la millora. Amb sort, algunes de les possibles vacunes que comentem aquí seran autoritzades per a l’ús a gran escala en un futur proper. Més informació: Boshra H, Lorenzo G, Busquets N, Brun A. Rift valley fever: recent insights into pathogenesis and prevention. J Virol. 2011 Jul;85(13):6098-105. Review. Per a contactar amb la coautora de la revisió: Dra. Nuria Busquets Martí |
