Paper de la guatlla europea en la transmissió de la influença aviària

Investigadors del CReSA han demostrat que la guatlla europea pot tenir un paper fonamental en l'epidemiologia de la influença aviària. És la primera infecció experimental que es realitza per a investigar la susceptibilitat d’aquesta espècie al virus de la influença aviària.

La cria extensiva d'aus es considera un dels factors que contribueix a l'augment de brots d’influença aviària (IA). A Espanya, la guatlla europea (Coturnix c. coturnix) i la guatlla japonesa (Coturnix c. japonica) representen actualment un 4,7% del sistema de producció de la carn avícola, per la qual cosa la guatlla podria exercir una funció en la propagació i intensificació d'aquesta malaltia.

Investigadors del CReSA van desafiar experimentalment a la guatlla europea amb dos virus d’influença aviària (VIA) altament patogènics (VIAAP): H7N1/AP i H5N1/AP, i un VIA de baixa patogenicitat (VIABP): H7N2/BP. També es van utilitzar animals contacte per avaluar la transmissió vírica entre les aus.

Es van observar signes neurològics greus i taxes de mortalitat del 67% (H7N1/AP) i del 92% (H5N1/AP). Es van observar troballes histopatològiques en els dos grups infectats per VIAAP, però les guatlles infectades amb H5N1/AP mostrar una distribució tissular d'antigen víric i una extensió de les lesions microscòpiques més amplis. No es van observar signes clínics ni troballes histopatològiques en les guatlles infectades per VIABP. Per als tres VIA estudiats, es va demostrar excreció vírica consistent i de llarga durada i també transmissió efectiva a les guatlles contacte. L'aigua de beguda aparèixer com una possible via de transmissió i les plomes com a possible origen de la difusió de VIAAP.

El present estudi és la primera infecció experimental que investiga la susceptibilitat de la guatlla europea a l'VIA. D'una banda, és el primer intent d'avaluar la dinàmica d'excreció vírica de VIAAP i d'VIABP en aquesta espècie, així com la possibilitat de transmissió efectiva entre guatlles. D'altra banda, representa un estudi comparatiu de la patogènia i distribució vírica en teixits de dos subtipus diferents VIAAP (H7 i H5). Els resultats globals mostren el paper que pot exercir la guatlla europea en l'epidemiologia de la IA i la seva presumpta responsabilitat en un brot d'IA entre espècies diferents.

Aquest treball s’ha publicat a: Bertran K, Dolz R, Busquets N, Gamino V, Vergara-Alert J, Chaves AJ, Ramis A, Abad XF, Höfle U, Majó N. Pathobiology and transmission of highly and low pathogenic avian influenza viruses in European quail (Coturnix c. coturnix). Vet Res. 2013 Mar 28;44(1):23.

Descarregui l'article complet (PubMed): http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3640924/

Per contactar amb la responsable d'aquesta línia de recerca al CReSA:

Dra. Natàlia Majó Masferrer
Investigadora. Coordinadora de la línia de recerca en patogènia, diagnòstic, epidemiologia i control d'infeccions víriques aviàries
Correu electrònic: natalia.majo@cresa.uab.cat
Telèfon: +34 935814563

¡Recomana aquesta pàgina!: