Tesi doctoral presentada per Bernardo Bell Ortí: Interaccions hoste-patogen d'Haemophilus parasuis en el tracte respiratori

En el sector veterinari, la malaltia de Glässer és un procés patogènic freqüent que condueix a pèrdues econòmiques considerables. Aquesta malaltia és causada per Haemophilus parasuis. Encara que s'ha dut a terme un esforç important cap a la comprensió dels factors que intervenen en l'evolució de la malaltia, la manca de completa protecció de les vacunes comercials suggereixen que ha de dirigir-se més feina cap a l'estudi d'aquest procés patogènic.

Per augmentar el coneixement en patogènesi vam desenvolupar una sèrie d'experiments. És ben sabut que hi ha diferents soques de H. parasuis, des de no virulentes a altament virulentes. Certs mecanismes patogènics s'atribueixen a la virulència d'algunes soques, mentre que les soques virulentes només colonitzen el tracte respiratori superior i no són capaços de causar malaltia. Aquests diferents graus de virulència podrien ser apreciats durant les primeres passes de la infecció. D'aquesta manera, usant mostres de les vies respiratòries de garrins infectats amb dues soques virulentes (Nagasaki i IT29755) i dues soques no virulentes (SW114 i F9), es van desenvolupar mètodes d'inmunohistoquímica i immunofluorescència, així com una doble tinció de H. parasuis i macròfags / neutròfils. Els nostres resultats van revelar que les soques virulentes de H. parasuis estaven presents en cornet nasal, tràquea i pulmó. Detalls addicionals van mostrar que les soques virulentes de H. parasuis no només es van associar a macròfags i neutròfils del pulmó, sinó també a cèl·lules tipus neumòcits. Per tant, les soques virulentes de H. parasuis van ser capaços de adherir-se al epiteli de les vies respiratòries, envair i disseminar-se en l'hoste. Per contra, les soques no virulentes a penes es detecten al tracte respiratori.

La soca virulenta Nagasaki va mostrar patrons de biofilm en tràquea, fent-nos qüestionar el paper de la formació de biofilm en la infecció. Atès que la literatura publicada anteriorment indicava que la formació de biofilm es presentava principalment en soques no virulentes, es va realitzar una investigació addicional en aquesta direcció per comparar la formació de biofilm en soques virulentes i no virulentes de H. parasuis. Els nostres resultats van confirmar que la capacitat de formar biofilm in vitro es presenta principalment en soques no virulentes. Per tant, es va seqüenciar el transcriptoma de la soca no virulenta F9 durant el seu creixement en biofilm utilitzant un model in vitro. Els resultats suggereixen que sota condicions de biofilm, H. parasuis mostra un metabolisme reduït, demostrat pel perfil d'expressió gènica. A més, alguns dels gens induïts en condicions de biofilm eren específics de les soques no virulentes, com l'hemaglutinina filamentosa fhaB, prèviament associada a la formació de biofilm en altres bacteris.

Finalment, l'observació de soques virulentes de H. parasuis en pulmó durant la infecció va motivar la seqüenciació del transcriptoma d'una soca patògena en aquesta ubicació. Es va determinar l'expressió gènica després d'una infecció curta in vivo i després de la inoculació de pulmó ex vivo. Els resultats van mostrar tendències comunes en l'expressió gènica de H. parasuis sota infecció pulmonar in vivo i ex vivo, com la reducció del metabolisme i l'expressió de gens implicats en l'adquisició de nutrients, el que podria indicar una estratègia de supervivència en aquestes condicions . Durant la infecció pulmonar també es van detectar gens únics de soques virulentes de H. parasuis que codifiquen per a proteïnes de membrana externa. Aquests gens requeriran una major caracterització com a factors de virulència, podent ser també útils per desenvolupar nous antibiòtics i vacunes. Els nostres resultats també recolzen l'ús de explants de pulmó com a model per a estudis de patogenicitat d'altres bacteris respiratòris.

 

Soques virulentes de H. parasuis (marró fosc) en el pulmó d'un porc després de la inoculació intranasal

 

 

Pipeline per a la detecció de gens induïts durant el creixement en biofilms

 


Mostres utilitzades per a l'anàlisi de gens induïts per H. parasuis durant l’infecció de pulmó


 

Gens induïts per H. parasuis durant l’infecció de pulmó

 

Per a contactar amb la Dra. Aragon, directora d’aquesta tesi:

Dra. Virginia Aragón
Investigadora de l’IRTA del programa de Sanitat Animal al CReSA
Email: virginia.arargon@irta.cat 
Telèfon: +34 93 581 44 94
Campus UAB, Edifici CReSA s/n,  08193  Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Spain

REF. PROJECTE:

Els estudis de doctorat de Bernardo Bell Ortí han estat finançats per una beca FPI del Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO). Aquest treball ha estat finançat pels projectes AGL2010-15232 i AGL2013-45662 del Ministeri d'Economia i Competitivitat.

Sobre l'IRTA:

L’IRTA és un institut d'investigació dedicat a la R+D+i agroalimentària en els àmbits de la producció vegetal, la producció animal, les indústries alimentàries, el medi ambient i el canvi global, i l’economia agroalimentària. La transferència dels seus avenços científics contribueix a la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola, a la provisió d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i a la millora del benestar de la població. L’IRTA està adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya.

cid:image002.jpg@01D05037.D5E89FC0  cid:image004.jpg@01D05037.D5E89FC0  cid:image006.jpg@01D05037.D5E89FC0  cid:image008.jpg@01D05037.D5E89FC0 irtaldia

¡Recomana aquesta pàgina!: