Lliçons apreses utilitzant virus atenuats de la pesta porcina africana.

L'absència de vacunes enfront de la Pesta Porcina Africana (PPA) dificulta encara més el control d'aquesta malaltia. L'enorme complexitat del virus que la causa, l'VPPA, i l'absència gairebé total de coneixement sobre els mecanismes que contribueixen a la protecció enfront d'aquest patogen, explica almenys en part aquesta mancança. El nostre grup de recerca al IRTA-CReSA, en col·laboració amb grups de recerca de la Universitat de Còrdova (UCO) i del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa de Madrid (CBMSO) ha pretès aportar una mica de llum sobre aquests temes amb el present treball, pertanyent a la tesi doctoral d'Anna Lacasta i recentment publicat a la prestigiosa revista Veterinary Research (Lacasta et al., Vet Res. 2015;46(1):135).

En aquest treball es compara la cinètica d'infecció in vivo de l'aïllat de VPPA virulent E75 (letal per al porc) i del virus E75CV1, atenuat in vitro després de l'adaptació de E75 a créixer en la línia cel·lular CV1 (*). Concomitantment al desenvolupament de la infecció, es va comparar també la cinètica d'inducció de la resposta immune desenvolupada en els animals. La gran fortalesa d'aquest treball respecte al publicat fins al moment resideix en dos pilars fonamentals: l'haver realitzat l'estudi sobre teixits limfoides del porc, diana principal del VPPA in vivo i no sobre poblacions homogènies de macròfags porcins cultivats in vitro, i l'haver utilitzat soques de virus homòlogues molt pròximes entre si genèticament (només 4 passis en cultiu les separen). Les troballes més interessants extrets del treball es resumeixen a continuació:

i) La capacitat de sobreviure o no a una infecció pel VPPA depèn tant de la patogenicitat de la soca i de la dosi d'infecció, com de la capacitat del sistema immune de reconèixer al virus immediatament després de la infecció. Així, E75 va resultar invisible a la resposta immune innata, reflectida en la nul·la activació a dia 1 post-infecció (pi) de cap mediador immunològic, incloent citoquines i quimioquines, mentre que E75CV1 era capaç d'estimular una potent resposta innata a aquest mateix temps pi.

ii) Els mecanismes d'evasió del sistema immune del virus virulent E75 facilitaven la seva replicació massiva i la infecció sistèmica, desembocant en la destrucció de teixits i en l'activació massiva del sistema immune, detectable en òrgans limfoides i fins i tot en a dia 7 pi, coincidint amb la mort de l'animal. Per contra, el reconeixement inicial de E75CV1 per part del sistema innat permetia d'una banda controlar i temperar la infecció i per l'altre participar en el desenvolupament d'una resposta immune específica (d'anticossos i cel·lular) que contribuïen a la protecció enfront de la infecció, curiosament només enfront del virus E75 virulent i no davant l'aïllat de VPPA BA71, definit així com a soca heteròloga tot i trobar-se molt proper filogenèticament amb E75. Aquest és, juntament amb els problemes de bioseguretat derivats de la seva naturalesa infecciosa, el principal inconvenient de les soques atenuades clàssiques: la seva incapacitat per conferir una protecció creuada eficaç.

iii) La protecció diferencial observada en animals supervivents a la infecció amb el virus atenuat E75CV1 coincidia amb la detecció en sang, abans del desafiament, de cèl·lules T-CD8 + capaçes de proliferar únicament en presència de E75 i no de BA71.

Independentment del seu valor acadèmic, les conclusions extretes d'aquest treball han permès re-orientar la nostra recerca cap al desenvolupament d'estratègies vacunals que permetin optimitzar la inducció de cèl·lules T-CD8 + citotòxiques amb capacitat per reconèixer soques de VPPA molt diferents entre si (heteròlogues) . Un cop més, aprenent de l'enemic.

* La soca atenuada E75CV1, així com tants altres reactius i coneixements sobre el VPPA utilitzats a dia d'avui a tot el món es deuen al tenacitat i l'esforç del Dr. Francisco Ruiz-Gonzalvo (Paco), Investigador de l'INIA desafortunadament mort fa ja uns pocs anys. Tot i que Paco sempre va fugir de tot protagonisme, no va poder evitar deixar una empremta de la seva humanitat en tots nosaltres. Sempre el trobarem a faltar.

 

 

 

 

 

Per a contactar amb el Dr. Rodríguez:

Dr. Fernando Rodríguez González
Investigador de l’IRTA del programa de Sanitat Animal al CReSA
Email: fernando.rodriguez@irta.cat
Telèfon: +34 93 467 40 40
Campus UAB, Edifici CReSA s/n,  08193  Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Spain

Enllaç:

L'article aquí descrit es pot trobar en el següent enllaç:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4654842/pdf/13567_2015_Article_275.pdf

REF. PROJECTE:

Aquest treball ha estat possible gràcies al finançament del projecte de Recerca titulat: ESTRATÈGIES DE PROTECCION ENFRONT DE LA PESTA PORCINA AFRICANA: DE LA INVESTIGACIÓ BÀSICA A PROTOTIP VACUNAL (AGL2013-48998-C2-1-R) del Ministeri d'Economia i Competitivitat (Espanya)

Sobre l'IRTA:

L’IRTA és un institut d'investigació dedicat a la R+D+i agroalimentària en els àmbits de la producció vegetal, la producció animal, les indústries alimentàries, el medi ambient i el canvi global, i l’economia agroalimentària. La transferència dels seus avenços científics contribueix a la modernització, competitivitat i desenvolupament sostenible dels sectors agrari, alimentari i aqüícola, a la provisió d’aliments sans i de qualitat per als consumidors i a la millora del benestar de la població. L’IRTA està adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat de Catalunya.

cid:image002.jpg@01D05037.D5E89FC0  cid:image004.jpg@01D05037.D5E89FC0  cid:image006.jpg@01D05037.D5E89FC0  cid:image008.jpg@01D05037.D5E89FC0 irtaldia

¡Recomana aquesta pàgina!: