Es detecta un brot transfronterer d’una varietat atípica de tuberculosi en el porc senglar

Es tracta d’una varietat provocada per un bacteri que, principalment, afecta rosegadors silvestres. La mateixa soca de la malaltia s’ha trobat en senglars tant del Pirineu català com del sud de França, cosa que evidencia que la malaltia pot haver travessat la frontera pirinenca. 

La tuberculosi animal és una malaltia endèmica a l’estat espanyol, però també pot ser una malaltia importada des d’altres regions. Recentment, gràcies a una col·laboració entre l’IRTA-CReSA, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i l’Agència Nacional de Seguretat Sanitària de l’Alimentació  de França (ANSES), hem detectat el cas atípic d’un brot de tuberculosi animal en senglars en ambdues bandes de la frontera entre Catalunya i el sud de França.

Concretament, es van detectar diversos casos de tuberculosi en senglars de la Vall d’Aran i al nord del Pallars Sobirà. En tots, la infecció era causada pel bacteri Mycobacterium microti (o Mycobacterium tuberculosis var. Microti), un bacteri que fins ara s’havia vist que només infectava rosegadors silvestres. A més, els resultats de l’estudi, publicat a la revista Emerging infectious diseases, confirmen que la soca patògena trobada en aquests senglars pirinencs és la mateixa que la dels del sud de França, concretament de la zona de l’Ariège i Haute-Garonne, just a l’altre costat de la frontera. És una soca que també afecta altres espècies com teixons, gats, gossos i llames.

Lesions tuberculoses en nòduls limfàtics submandibulars de senglar.

Lesions tuberculoses en nòduls limfàtics submandibulars de senglar.

Un brot atípic, però no estrany

Els senglars infectats tenien lesions granulomatoses necrotitzants, principalment en els nòduls limfàtics mandibulars. Són unes lesions molt característiques de la tuberculosi però normalment costa de distingir aquestes lesions de les que provoquen altres bacteris més habituals com M. bovis o M. caprae (també anomenats variants bovis i caprae de M. tuberculosis, respectivament). Amb les anàlisis es va confirmar que eren provocades pel bacteri M. microti.

Quin paper juga la resta de fauna silvestre en la dispersió de la malaltia?

Es tracta d’un cas ben curiós, ja que fins ara s’havia descrit que M. microti és un patogen que infectava principalment rosegadors silvestres com el talpó roig (Myodes glareolus), el talpó muntanyenc (Microtus agrestis) i el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus). També s’ha documentat que pot infectar altres espècies, com alguns ungulats o carnívors, però es desconeix si en aquests la infecció es manté en la seva població. Tampoc se sap de quina manera pot afectar el bestiar domèstic en els ramats de vaques, cabres o ovelles que poden estar exposats a aquest bacteri.

De fet, M. microti és un bacteri molt proper a M. bovis i M. caprae, que són els principals causants de tuberculosi en els remugants. Recentment, s’ha proposat que totes aquestes espècies de bacteris es considerin variants d’una única espècie (M. tuberculosis), ja que comparteixen més del 99,9% de les seqüencies de nucleòtids del seu genoma. Això suggereix que els remugants domèstics també poden infectar-se per aquest bacteri o, si més no, si hi estan exposats podrien donar resultats positius a les proves de diagnòstic. Aquest fet és rellevant si tenim en compte que es tracta d’espècies sotmeses a programes d’eradicació i control de la malaltia.

Àrea del brot amb casos registrats entre juny 2017 i març 2019. Rodones: casos de senglars amb lesions de tuberculosi. Font article

Aquesta troballa obre la porta a noves vies d’investigació per conèixer si els rosegadors silvestres estan jugant un paper en l’epidemiologia del brot, quina és l’afectació dels animals domèstics i silvestres per M. microti i quines són les seves implicacions en el diagnòstic de la tuberculosi i en les mesures de bioseguretat a considerar. Se’ns gira feina!

Article científic:

Mycobacterium microti Infection in Free-Ranging Wild Boar, Spain, 2017–2019, Bernat Pérez de Val, Albert Sanz, Mercè Soler, Alberto Allepuz, Lorraine Michelet, María Laura Boschiroli, and Enric Vidal, Emerg Infect Dis. 2019 Nov;25(11):2152-2154.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post: