Comentaris virus-lents (13): Ebola, virus mortal però làbil
S’ha escrit, s’està escrivint i s’escriurà en el futur sobre el virus d’Ebola que està provocant una epidèmia alhora d’escriure aquestes línies no controlada, a alguns països del Àfrica Oriental. Encara que es parla molt dels seus mecanismes de transmissió, no es fa molt esment de les barreres primàries i dels tractament de desinfecció i inactivació del mateix. Aquesta entrada recull, de manera no exhaustiva, informació en aquest camp.
El virus d’Ebola és fàcilment transmissible, però unes poques i barates barreres primàries redueixen molt el risc si s’està fent treball de camp o tenint cura dels malalts (Àfrica). Aquestes tècniques inclouen portar roba tancada protectora (una granota), guants, una mascareta filtrant i protecció ocular (millor ulleres estanques, encara que també son vàlides les pantalles). Recordem que el risc “0” no existeix, però, i que al ser la primera barrera i la que té un contacte més continuat amb els malalts, sobre tot en fase terminal, el personal mèdic és el principal grup laboral afectat d’infeccions per Ebola. Si les mascaretes filtrant son substituïdes o completades amb sistemes de pressió positiva no integrals la seguretat s’incrementa però demana un manteniment de l’equip i recàrrega del mateix que pot ser complicat en condicions de camp.
En condicions de camp, abans de retirar-se aquestes proteccions cal rentar-se bé els guants (els elements més exposats) amb aigua i sabó. Els guants rentats caldria que fossin descartats (sempre un sol ús; en algun cas s’han vist imatges de guants de goma, tipus cuina, assecant-se al sol en un patí d’hospital de campanya africà desprès de la seva desinfecció; és una pràctica “correcta” però lligada a les constriccions econòmiques). Un cop retirada aquesta indumentària protectora un intensiu i llarg rentat de les mans amb aigua i sabó fa la resta. Si no hi ha sabó es poden fer servir antisèptics de base alcohòlica.
En zones no endèmiques (Europa, Amèrica) la manipulació es fa estrictament en Laboratoris NBS4 (ja que es considera un patogen de grup risc 4 o GR4), i implica treballar amb indumentàries segellades amb pressió positiva, i manipulació en Cabines de Seguretat Biològica. En el procés de sortida del laboratori, l’investigador rep una dutxa química que descontamina la indumentària (que, evidentment, es hidròfoba, impermeable) abans de retirar-se-la.
El virus d’Ebola pot ser letal un cop infecta un individuo però es un virus molt làbil, molt dèbil, quan s’ha d’enfrenar a l’acció de desinfectants, agents inactivadors o fins i tot al propi medi ambient.
El virus d’Ebola és un virus embolcallat de genoma ARN. Com tots els virus embolcallats, amb una membrana que deriva de la cèl·lula infectada, és bastant sensible als solvents de lípids (detergents) i també a agents oxidants com l’hipoclorit sòdic (el lleixiu domèstic), els compostos fenòlics, el metanol, l’àcid peràcetic, aldehids com el glutaraldehid (a 2%), el formaldehid i una solució d’àcid acètic al 3% (pH2,5). El vinagre acostuma a estar entre el 3% i el 4% d’àcid acètic, per exemple.
Aquest virus és també prou sensible a condicions ambientals habituals o a tractaments físics de inactivació molt directes i “econòmics”. Per exemple s’inactiva bullint el líquid per 5 min, o escalfant a 60ºC un cop passats 60 minuts, o a 75ºC per 30 minuts. També s’ha descrit inactivació per llum UV (per tant es veu afectat per la radiació solar) o per raigs gamma (a 1.2 x106 rads, aquesta sí és una tecnologia cara). Tot és una qüestió de probabilitats, però; un estudi de Sagripanti i col·laboradors al 2011, per temps de exposició a la llum UV de fins a 30 segons, demostrava que un 3-4% dels virus d’Ebola presents encara retenien la seva infectivitat, al estar associats i protegits per restes cel·lulars. Una exposició molt més perllongada de ben segur seria més efectiva però no ha estat quantificada.
A l’ambient el virus d’Ebola pot persistir infecciós en líquids i dessecat sobre superfícies per uns pocs dies mentre la majoria dels virus entèrics de transmissió fecal oral poden retenir la infectivitat per mesos. La infectivitat roman estable per uns quants dies en condicions de refrigeració (4ºC) i es manté inalterable a -75ºC (és el mètode de conservació als laboratoris de virologia).
Una protecció respiratòria eficaç i evitar que el virus entri en contacte amb qualsevol de les nostres mucoses, i la nostra pell, evitarà el contagi. Tot allò susceptible d’estar contaminat i que es vulgui conservar és fàcilment descontaminable (ítem a ítem i amb molta cura, una feina molt entretinguda). Per la resta el millor és l’eliminació per tractament amb lleixiu o tèrmic.
Abandonat a la seva sort en el medi ambient, el virus d’Ebola, per l’acció combinada de temperatura (radiació solar), acció de raigs UV (radiació solar), dessecació (vent i radiació solar), acció microbiana, i altres paràmetres, no persisteix més enllà d’uns dies, o alguna setmana. Un àrea exterior contaminada (en condicions d’insolació, temperatures altes, i humitat baixa) és “probablement” segura, sense cap intervenció, en unes poques setmanes.
Probabilitat i seguretat no sempre es donen la ma, tanmateix.
Però aquesta, aquesta serà una altra història.
Contingut d’interès: Infografia feta per El Mundo sobre “Cómo evoluciona la infección por ébola”
