Author Archives: Joaquim Segales

Visita a la Shanghai Academy of Agricultural Sciences

El 15 de Juny de 2018, el Dr. Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i professor titular de la UAB, va visitar l’Institute of Animal Husbandry and Veterinary Science de la Shanghai Academy of Agricultural Sciences, SAAS (Shanghai, China). Aquest institut, dirigit per la Dra. Huili Liu, treballa especialment recerca i desenvolupament del encreuament i avantatges dels híbrids en porc i aviram, alimentació, prevenció de malalties epidèmiques d’animals de producció i protecció del medi ambient.

#ESPHM2018 una edició d’èxit

El 10è Simposi Europeu de Gestió de la Salut Porcina (en anglès European Symposium of Porcine Health Management, ESPHM) es va celebrar a Barcelona (Espanya) entre el 9 i l’11 de maig de 2018. A la reunió van assistir un total de 1.906 delegats, incloent tant congressites normals com expositors i premsa, de 55 països diferents de tot el món. El simposi va ser un gran èxit d’assistència i d’aspectes organitzatius. Es van rebre nombrosos comentaris positius durant i després de la seva celebració.

“Pig health”: Promoure la salut en lloc de tractar malalties

Joaquim Segalés, investigador de l’IRTA-CReSA i professor titular de la UAB, ha participat en la coautoria del llibre “Pig health” (La salut del porc), juntament amb un equip internacional d’experts en salut i producció porcina.

Ens veiem a Barcelona en el proper Simposi Europeu de Gestió Sanitària Porcina

L’edició del proper Simposi Europeu de Gestió Sanitària Porcina es durà a terme a la ciutat de Barcelona els dies 9 i 11 de maig de 2018. El comitè organitzador està integrat per investigadors de la Facultat de Veterinària de l’IRTA-CReSA i la UAB

Global Virus Network, seguim treballant per vèncer els virus

Els passats dies 25 a 27 de Setembre 2017 va tenir lloc a Melbourne, Australia, la 9na trobada internacional de la Global Virus Network -GVN- (xarxa mundial de virus).

Quin impacte te la recerca en sanitat animal a la societat?

El passat dilluns 25 de Juliol vaig participar com a ponent en el 1st Conference on Social Impact of Science , celebrada a la ciutat de Barcelona, concretament a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona a Plaça Universitat. És la primera vegada que s’organitza un congrés d’aquestes característiques, i ha comptat amb la participació, directe o indirecte, de fins a 3 premis Nòbels. Va ser una experiència molt gratificant, donat que em van convidar dins la secció Combat diseases (Combatre malalties) a parlar sobre l’impacte social de la recerca en sanitat animal.

Senecavirus A: una infecció emergent del porc que causa malaltia vesicular i mortalitat del garrí?

El Senecavirus A (SVA) és l’únic membre del gènere Senecavirus, dins la família Picornaviridae. Aquest virus es va descobrir accidentalment el 2002 i s’ha proposat el seu ús com a virus oncolític per tractar diferents tumors humans.

Què és la sanitat animal i per què serveix?

Des de la domesticació i criança dels animals, l’home s’ha vist en la necessitat de pal·liar el patiment i la pèrdua d’animals (i per tant d’aliment) que provocaven les malalties, lesions i accidents. Aquest concepte bàsic és el que entendríem modernament com l’objecte de la sanitat animal, que especialment es refereix a la salut dels animals que van destinats a consum humà.

Invertir en ciència és invertir en el futur… Però qui la paga?

Fa uns quants anys vaig treballar durant un període de més d’un any als Estats Units. Vaig desenvolupar la meva activitat al Laboratori de Diagnòstic Veterinari de la Universitat de Minnesota i d’entrada em va impactar en gran mesura la quantitat de proves diagnòstiques que utilitzaven en situacions que, al meu modest entendre, no les requerien.

El CReSA i el parc de bombers

Una visió simplista interpretaria que els bombers són aquells que s’encarreguen d’extingir incendis. No obstant, els incendis són accidents i, per tant, no són la regla, sinó l’excepció de la vida del dia a dia. Aleshores, aquesta versió simple podria continuar amb tota una sèrie de qüestions… I què fan la resta del temps? Val la pena mantenir un parc de bombers si la major part del temps no fan la feina que els ha originat? I si en temps de crisi reduïm el nombre dels parcs de bombers?