Quin impacte te la recerca en sanitat animal a la societat?

El passat dilluns 25 de Juliol vaig participar com a ponent en el 1st Conference on Social Impact of Science , celebrada a la ciutat de Barcelona, concretament a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona a Plaça Universitat. És la primera vegada que s’organitza un congrés d’aquestes característiques, i ha comptat amb la participació, directe o indirecte, de fins a 3 premis Nòbels. Va ser una experiència molt gratificant, donat que em van convidar dins la secció Combat diseases (Combatre malalties) a parlar sobre l’impacte social de la recerca en sanitat animal.

I aquest és un tema molt rellevant. En l’àmbit veterinari estem acostumats a ser el “germà pobre” de la medicina i biomedicina, i els medis de comunicació acostumen a fixar-se en allò que afecta a malalties de persones i rarament a animals. De fet, les poques vegades que es fixen en la part veterinària és perquè hi ha un component significatiu de salut pública, tal com és el cas de les zoonosis (malalties que es transmeten dels animals a les persones) i quan es parla del concepte one health (“una salut”, referit la interconnexió entre espècie humana, animals domèstics, animals salvatges i medi ambient en relació a les malalties). No obstant, la recerca en sanitat animal és fonamental per garantir l’avenç en el coneixement de les malalties animals, donat que això permet millorar el benestar d’aquests animals, assegurar una producció de carn de major qualitat i seguretat, així com també produir animals de consum de forma més sostenible.

logo_sis2016_3-300x75

Les projeccions de creixement de la població humana indiquen que el 2050 serem més de 9 mil milions de persones al planeta terra, i això vol dir que tota aquesta població cal que es pugui alimentar de forma adequada d’una forma sostenible en el temps. Per aconseguir aquest objectiu, que és d’allò més ambiciós, s’han de dissenyar polítiques que assegurin la consecució d’aliment tant d’origen animal com vegetal en un format de mínimes pèrdues, màxima productivitat, repartiment just i sostenibilitat. I entre aquestes polítiques està la d’emfatitzar molt més la recerca en agricultura, ramaderia i producció agrària en general. Per altra banda, cal millorar de forma molt evident el coneixement de la societat en general sobre l’agricultura i ramaderia. Existeix un allunyament mental molt gran entre el ciutadà mig i aquestes activitats professionals fonamentals. El ciutadà ha d’entendre el què costa poder produir cereals o carn o altres productes d’origen agropecuari i ha d’entendre que darrera de qualsevol llauna d’aliment o una safata de carn hi ha molt de treball, esforç, múltiples professions i una inequívoca vocació de portar menjar de la millor qualitat possible a les nostres taules.

No s’accepta res millor que allò que es coneix. Per tant, necessitem que les activitats agropecuàries siguin conegudes realment per part de la societat i d’aquí també la important tasca de divulgació que els sectors agrícola i ramader, i en el nostre cas en relació a la sanitat animal, siguem capaços de fer.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!