Grip aviària: quina és la situació a Catalunya i què s’està fent?
Aquesta entrada es basa en un informe elaborat pel Grup Col·laboratiu Multidisciplinari per al Seguiment Científic de la COVID-19 (GCMSC), publicat per ISGlobal. L’informe analitza l’estat actual de la grip aviària H5N1 a nivell global, europeu i català, i destaca la importància de mantenir una vigilància constant i coordinada entre diversos estaments.
Cinc anys després de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, les seves conseqüències encara es deixen sentir: més de 7 milions de morts notificades (tot i que la xifra real podria superar els 20 milions), diversos milions de persones amb símptomes persistents i pèrdues econòmiques estimades en 16 bilions de dòlars, que han empès 130 milions de persones a la pobresa. És difícil predir com i quan podria sorgir una nova amenaça pandèmica, però el que està clar és que cal mantenir la vigilància sobre diversos virus amb potencial de generar una crisi global. Un dels que més preocupa actualment és el virus de la grip aviària H5N1, que ja ha aconseguit infectar més de 50 espècies de mamífers. Tot i que, fins ara, no s’han documentat casos de transmissió sostinguda entre humans, la seva circulació creixent entre mamífers incrementa el risc que aquesta transmissió acabi produint-se.
Als Estats Units, la situació és especialment preocupant: el virus ha circulat activament entre aus de corral i bestiar lleter durant més d’un any, amb més de 12.000 deteccions en aus silvestres, prop de 1.000 ramats infectats i almenys 70 casos humans confirmats després d’exposició a animals malalts, inclosa una mort. A més, els recents canvis en els sistemes d’informació nord-americans dificulten el seguiment públic de l’evolució del virus. A Europa, la situació és força més controlada, amb menys casos i sense afectació coneguda en bestiar lleter. En aquest context, Catalunya presenta una situació relativament tranquil·la, tot i que sota estreta vigilància.
Durant el 2024, a Catalunya s’han recollit 1.000 mostres d’aus silvestres dins dels programes de vigilància. D’aquestes, només sis han resultat positives per grip aviària, una xifra que reflecteix una circulació molt baixa del virus al territori. Entre aquestes sis deteccions, només una corresponia al subtipus H5N1, i va ser identificada en una gavina. Això reforça la importància del seguiment constant, ja que fins i tot amb una incidència aparentment baixa, la presència de soques altament patògenes en la fauna salvatge pot representar un risc latent. Un altre element positiu és que no s’han detectat casos en granges avícoles catalanes durant els darrers dos anys, fet que indica una protecció efectiva del sector avícola. Tot i això, la situació pot canviar ràpidament i, per aquest motiu, els sistemes de vigilància i resposta romanen actius i coordinats per detectar qualsevol senyal d’alerta a temps.
Vigilància compartida i coordinada
La vigilància del virus a Catalunya es duu a terme de manera conjunta entre diversos actors clau que treballen de forma coordinada:
- L’IRTA-CReSA (Centre de Recerca en Sanitat Animal) realitza vigilància passiva, analitzant mostres d’aus silvestres —i ocasionalment de mamífers— trobats morts o amb signes clínics compatibles amb grip aviària.
- El CESAC (Centre de Sanitat Avícola de Catalunya i Aragó) s’encarrega de la vigilància activa en granges avícoles, especialment quan es detecten casos propers en fauna silvestre.
- El Departament de Microbiologia de la Universitat de Barcelona monitoritza les aigües residuals de l’àrea metropolitana per detectar la presència de virus rellevants per a la salut pública, com el H5N1.
Actualment no s’està fent vigilància específica en bestiar, atesa la baixa circulació del virus, però es preveu activar protocols de cribratge si la situació canvia.
Preparats per actuar
L’informe subratlla que, tot i la situació tranquil·la a Catalunya, cal seguir preparats. La grip aviària és un virus altament adaptable, i la seva evolució pot ser ràpida i inesperada. Per això, es recomana:
- Mantenir la vigilància tant en aus silvestres com en aus domèstiques.
- Disposar de protocols d’actuació clars en l’àmbit agrícola i sanitari.
- Fomentar l’enfocament One Health, connectant la salut humana, animal i ambiental, i assegurant el seguiment de les persones exposades a aus infectades.
- Enfortir les xarxes de vigilància a nivell internacional.
La col·laboració entre centres de recerca, serveis sanitaris, institucions acadèmiques i administracions públiques és clau per anticipar-se a possibles escenaris futurs i protegir la salut pública de manera integrada.
