Comentaris virus-lents (31): H5N8, jo de vosaltres compraria “foie gras” ja mateix

Fa uns mesos, al setembre del 2016, la agència de les Nacions Unides per l’alimentació i agricultura (FAO, Food and Agricultural Organization) va avisar de la propagació d’un virus d’influenza aviar altament patògena, H5N8, (en anglès Highly pathogenic avian influenza) al llac Ubsu-Nur, a Rússia. Poques setmanes després el virus havia arribat a la India i a Europa. Aquesta seria la quarta onada de propagació intercontinental d’un virus HPAI des de 2005; la darrera va ser 2014/2015. S’assumeix que la principal “culpa” recauria en els moviments de les aus migratòries.

Imatge de portada.

Això és una mica controvertit. En aquest cas, però, semblaria cert. Les primeres deteccions del virus HPAI H5N8 a la majoria dels països afectats, s’han fet en aus silvestres trobades mortes a llacs o costes, i únicament uns dies o setmanes després s’han detectat brots a les explotacions avícoles, majoritàriament open range, però també a altres animals exposats com aus de zoològics, o rapinyaires. És el que va passar a Hongria on es detecta el cas índex, cigne mort, el 28 d’octubre i el primer brot a explotació s’informà el 4 de novembre.

Tanmateix, altres insisteixen en apuntar a la ramaderia industrial i el comerç internacional com a principals responsables d’aquests brots que sovintegen. I són veus solvents, com un grup de treball científic organitzat pel Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient/Convenció sobre les espècies migratòries i l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), que consideren que els brots de grip aviària estan generalment associats amb la producció intensiva i el comerç intensiu d’aus de corral. També sembla coherent dubtar que una au malalta seria capaç de volar llargues distàncies en les rutes migratòries; i és molt més fàcil creure que un pollastre posat en un avió des de, posem, Xina, un epicentre habitual, i aterrat a Nigèria, un dia després, pot desfermar un brot en qüestió de dies. Aquest dubte s’esvaeix quan entren en acció els portadors asimptomàtics (en uns paràgrafs ho desbudellem).

Fins aquí la noticia únicament hauria de preocupar als que ens dediquem al mon dels virus, de la virologia ambiental, de la virologia animal o als epidemiòlegs. El problema és que de Rússia va passar a Hongria (el cas índex, o primer cas, és el cigne trobat  mort al llac Fehér), a Suècia, a Finlàndia, a Holanda, a Polònia, a Alemanya on s’han hagut de sacrificar desenes de milers d’ànecs i oques i s’ha trobat el virus a més de 500 aus silvestres; a Itàlia, a Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Bulgària, Romania, Grècia, la República Txeca, a Eslovàquia, a Gran Bretanya (on s’ha detectat a aus silvestres). El problema, però, és que ja tenim l’enemic a les portes, el tenim just a l’altra banda dels Pirineus (al sud-oest de França).

Ahir dia 12 de gener de 2016, Espanya va informar a la OIE la detecció d’un brot de grip aviaria d’alta patogenicitat H5N8 en dues oques silvestres. Font: Reuters.

Per posar tot una mica en context, la grip aviària és una malaltia respiratòria dels ocells causada per virus que es poden classificar, a grosso modo, en virus de grip aviària de baixa patogenicitat (Low Pathogenic Avian Influenza, LPAI), relativament comuns a tot el món, i que generen brots fàcilment controlables, de vegades inaparents, i soques altament patògens de la grip aviària (HPAI), més greus a causa de la molt alta taxa de mortalitat que poden provocar a les aus afectades (majoritàriament aus de granja, però també aus silvestres susceptibles).

La grip aviària és comú en les espècies d’aus aquàtiques silvestres, particularment a la seva versió LPAI, però també afecta, i en aquest cas afecta de forma més visible i aparent, a moltes espècies comunes d’aus de corral, incloent pollastres, ànecs, galls dindis, oques, faisans i guatlles, i també aus de companyia (lloros, cacatues, i periquitos). Algunes espècies són més resistents a la infecció, particularment anàtids, o poden ser transmissors asimptomàtics de la malaltia, és a dir, poden excretar o transmetre el virus ja que el propaguen dins seu, sense patir simptomatologia, sense estar malaltes. És a dir, podem tenir aus infectades amb HPAI que sí que poden recórrer llargues distàncies perquè pateixen la infecció de forma asimptomàtica, excretant i secretant milions de virus per gram de femtes sense veure afectat el seu fitness, la seva capacitat vital.

Les anàtides silvestres poden ser transmissors asimptomàtics del virus. Image credit.

Les anàtides silvestres poden ser transmissors asimptomàtics del virus. Image credit.

La grip aviària es propaga principalment per contacte directe entre aus infectades (però no prou malaltes) i aus sanes, o per contacte indirecte amb materials o superfícies on s’hagi depositat (secretat o excretat) el virus. El virus està present en la femta de les aus infectades i en les secrecions del bec (nas/boca) i els ulls. Per tant, totes les aus de corral, de granja, que es mantenen en explotacions obertes, en patis o en extensions a l’aire lliure són susceptibles de ser infectades a través de la contaminació fecal de les aus silvestres. Això resulta més difícil per les aus en explotacions intensives (tancades a coberts o naus) però no impossible ja que el virus es transmet per aerosols, minúscules gotetes de secrecions i femta, fàcilment transportables, i que poden arribar a l’interior de les naus. I aquí sí tenen raó els que assenyalen que les grans densitat i concentracions monoespècie (granges intensives) poden ser el brou de cultiu perfecte per a les malalties infeccioses: Els ocells tenen sistemes immunològics menys actius o entrenats i se’ls ha anat seleccionat per paràmetres que no tenen a veure precisament amb la seva resistència a malalties o infeccions, si no paràmetres productius. I, a més, no hi ha selecció dels individus dèbils per depredació natural.

El virus HPAI H5N8 fa arrufar les celles, també, perquè està al mateix clúster que el virus H5N1, que sí ha provocat centenars de morts en éssers humans. Comparteixen els dos la mateixa hemaglutinina, juntament amb el H5N6, també amb casos humans greus, alguns fatals, a la Xina des de 2014 (i dos gats morts a Korea per ingesta d’aus infectades a finals 2016). És per això que no es pot descartar per complert la seva possible transmissió a humans encara que per això sembla que caldrien alguns canvis de seqüència que fins on s’ha vist no s’han produït…encara. En qualsevol cas serien les persones en contacte directe amb les aus i/o responsables de la manipulació de l’aviram malalt i els seus cadàvers els que estarien en risc d’infecció zoonotica. De cap de les maneres els productes avícoles poden transmetre el virus si, en el cas hipotètic d’estar infectats, són adequadament cuinats. Sortosament, el virus influenza és bastant sensible a tractaments tèrmics (fregir, bullir) i a la dessecació.

Però les infeccions víriques tenen una component sanitària i una altra econòmica (us recomano l’entrada del SARS ) i és la pertorbació que genera no solament als sistemes de salut o veterinaris (això té un cost) si no en la producció de carn d’aus o derivats.

El brot podria ser desastrós per a la població d’aus de França si no es controla, i es per aquest motiu que s’ha ordenat el sacrifici de unes 800.000 oques i ànecs d’explotació oberta (dels departaments de Gers, Hautes-Pyrenees i Landes) en les properes dues setmanes. Un gran nombre d’aquests animals estaven dedicats a la producció de “foie gras”. I a França saben del que parlen, un brot semblant al 2015 va provocar una caiguda del 25 per cent en la producció de “foie gras”, amb una pèrdua de més de 500 milions d’euros.

I ens deixem moltes coses al tinter com explicar alguna cosa de com prevenir els brots, o com respondre adequadament a ells, o explicar amb dades la poca persistència ambiental del virus influenza, però no farem més llarga l’entrada.

Perquè aquestes, aquestes són altres històries.

L’IRTA-CReSA fa més de deu anys que té una línea de recerca centrada en la grip aviària, amb projectes competitius tan estatals com europeus. Això ha permès desenvolupar tota una sèrie d’eines i tècniques laboratorials per estudiar aquesta malaltia, així com diferents models animals per caracteritzar els nous virus de grip que van apareixent (com ara l’H5N8). D’altra banda, l’IRTA-CReSA també coordina el pla de vigilància de grip aviària en aus salvatges a Catalunya que monitoritza la circulació de virus de grip en les aus salvatges en les principals zones humides del país  (Delta de l’Ebre, Delta del Llobregat i Aiguamolls de l’Empordà). Dr. Natalia Majó

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Cap de la Unitat de Biocontenció IRTA-CReSA. comentarisviruslents.org xavier.abad@irta.cat