L’IRTA-CReSA investigarà una possible relació entre casos de la malaltia de Creutzeldt Jackob esporàdic i les malalties priòniques de cabres i ovelles
El Programa estatal de Foment de la Investigació, Científica i Tècnica d’Excel·lència, Subprograma Estatal de Generació de Coneixement, en el marc del Pla Estatal d’Investigació Científica i Tècnica i d’Innovació 2013-2016 del Ministeri d’Economia i competitivitat (MEIC) ha resolt estimar el finançament parcial (un 56%) del projecte presentat per l’IRTA-CReSA amb títol: “Estudi d’una possible relació causal entre casos de malaltia de Creutzfeldt Jackob esporàdics i el scrapie de petits remugants“. Referència AGL2017-88353-P.
El projecte liderat pel Dr. Enric Vidal i la investigadora Montserrat Ordóñez, compta amb el suport del personal tècnic del laboratori PRIOCAT així com el personal de l’estabulari de la unitat de biocontenció de l’IRTA-CReSA. El projecte no es podria dur a terme sense la inestimable col·laboració del Dr. Isidre Ferrer, HUB-ICO-IDIBELL, el Dr. Joaquin Castella, CICbioGUNE, el Dr. Juan Maria Torres, CISA-INIA, el Dr. Vincent Berginue, INRA i el Dr. Martí Pumarola, UAB.
Al voltant d’un 90% de casos de la Malaltia de Creutzfeldt Jackob (MCJ) es classifiquen com esporàdics, és a dir, sense causa definida. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa, mortal, sense tractament ni vacuna disponibles i molt rara (entre 1 i 1.5 casos per milió d’habitants). Cap estudi epidemiològic ha pogut establir una relació causal entre els casos de MCJ esporàdics i malalties priòniques en animals. No obstant això, hi ha un precedent: la variant de la MCJ, en la qual es va establir com a causa el consum d’aliments contaminats amb prions d’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) o malaltia de les vaques boges.
El 2014 es va publicar un treball (Cassard et al 2014, Nature Communications) en el qual es presenten evidències experimentals del potencial zoonòtic de l’Scrapie oví. Es tracta d’una malaltia priònica semblant a la de les vaca boges però que afecta ovelles i cabres. Els autors van inocular ratolins transgènics que sobreexpresaven la proteïna prió cel·lular humana amb diversos aïllats de Scrapie clàssic en ovella. Aquests ratolins es van infectar i van mostrar un fenotip de malaltia priònica idèntic al que mostren els mateixos ratolins quan s’inoculen amb aïllats de MCJ esporàdica. Si bé aquests resultats no demostren que els casos de MCJ esporàdics estan causats per la ingesta de prions de Scrapie sí que demostren que la barrera de transmissió entre prions ovins i humans no és absoluta. Per això, no es pot descartar la possibilitat de què, potser, una fracció dels casos d’MCJ tingui un origen zoonòtic.
Foto: Rama.
Des d’una perspectiva de ‘una sola salut’ (one health) falten dades tant epidemiològiques com experimentals per poder descartar amb certesa aquest supòsit a l’hora d’avaluar el risc zoonòtic associat a les malalties priòniques en petits remugants. En aquest projecte proposem estudiar 3 casos de MCJ esporàdics (MM1, MV2 i VV2) diagnosticats en pacients a Catalunya i 2 casos de la variant VPsPr (MM i MV) diagnosticats en pacients a Euskadi amb l’objectiu de comprovar si és possible recuperar el fenotip de Scrapie (ja sigui de soques clàssiques o atípiques). Per això s’utilitzaran dues aproximacions complementàries. D’una banda el bioassaig, basat en la inoculació intracerebral seriada en dos models de ratolí transgènic que expressen la proteïna prió cel·lular d’oví / caprí: Tg338 (VRQ) i Tg501 (ARQ) i la posterior caracterització neuropatològica i bioquímica de les soques resultants. Paral·lelament es proposa una aproximació in vitro mitjançant amplificació del malplegament proteic (PMCA) per amplificar PrPEJC a partir d’aquests substrats de proteïna prió cel·lular de petits remugants amb la intenció d’accelerar el procés de readaptació als hostes oví / caprí per a la seva posterior caracterització patobiológica in vivo.
La claus de l’èxit d’aquesta proposta són: l’accés a aquest valuós material biològic (aïllats d’ECJ), la disponibilitat d’instal·lacions de nivell 3 de biocontenció (els laboratoris de l’IRTA-CReSA són una ICTS, dins ReLASB) per treballar amb aquests agents infecciosos no convencionals i l’accés als models transgènics juntament amb la nostra experiència en bioassaigs priónicos.
El projecte compta amb l’aprovació del comitè d’ètica en experimentació animal de l’IRTA i el comitè de bioseguretat de la UAB.
Imatge de portada: Photo.
