Marburg, més enllà d’un filovirus
El virus de Marburg causa una severa febre hemorràgica en humans, podríem dir que és el cosí germà del virus Ebola. El nom li ve donat perquè va ser a la ciutat de Marburg an der Lahn (a Hessen, Alemanya) on el 1967 es va descriure per primera vegada. I és precisament en aquesta ciutat on vaig viure dos anys per a realitzar una estada post doctoral.
L’oportunitat d’anar a Marburg va sorgir a mitjans de 2012, quan estava finalitzant el meu doctorat al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA). El fet de treballar amb models animals pels virus de grip aviar i porcina en condicions de bioseguretat 3 (NBS-3) va facilitar la meva incorporació al grup del Prof. Dr. Becker: buscaven un/a veterinari/a per a posar a punt l’estabulari de petits animals en el màxim nivell de bioseguretat (NBS-4)! Així doncs, el gener de 2013 vaig començar a treballar amb el grup del Prof. Dr. Becker a l’Institut de Virologia de la Universitat Philipps de Marburg. L’experiència tant en l’àmbit professional com personal va ser molt enriquidora. Entrar en un NBS-4 i treballar amb persones altament preparades per a desenvolupar tasques amb virus altament patògens com el virus d’Ebola, el virus de Marburg, el Lassa virus, el SARS-Coronavirus… va ser tot un privilegi. Les mesures de seguretat per a treballar en el NBS-4 de Marburg són molt estrictes. Primer de tot, abans de començar a treballar has de presentar un certificat d’antecedents penals. Un cop t’incorpores a l’Institut t’has de sotmetre a un examen mèdic i has de superar una prova d’esforç físic. Seguidament has de realitzar una formació teòrica amb el màxim responsable de NBS-4 (unes 16 hores aproximadament) i una pràctica (20 entrades o 40 hores de treball a NBS-4 sota supervisió). Un cop feta tota la formació, i si els responsables ho consideren oportú, ja tens permís per treballar a NBS-4!
La meva estada post doctoral a Alemanya va ser gràcies al projecte nacional DZIF (de les sigles en alemany per a “Centre alemany d’investigació per a la infecció”), i al Prof. Dr. Stephan Becker qui em va donar l’oportunitat i la confiança per formar part del seu equip. A part de tot l’aprenentatge científic, i d’aportar el meu granet de sorra en el que va ser el meu equip durant dos anys, vaig aprendre a estimar una cultura i una ciutat que em va adoptar com una més. Per molts motius Marburg sempre serà molt especial per a mi i estic convençuda que el contacte amb la seva (meva!) gent serà per sempre. Actualment, i des de començaments de juliol d’aquest any 2015, torno a formar part de l’equip humà del CReSA, que és centre integrat de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). La meva tasca com a investigadora post doctoral es desenvolupa dins el projecte europeu ZAPI (Zoonoses Anticipation and Preparedness Initiative) i consisteix en l’ús de models animals per a fer proves amb prototips vacunals enfront el MERS-CoV (Middle East Respiratory syndrome coronavirus). Podeu trobar més informació en la aquetsa notícia.
