L’estudi de les malalties zoonòtiques, és a dir aquelles que es transmeten dels animals a les persones, requereix d’un abordatge d’Una Sola Salut (One Health). Això inclou l’estudi del paper que pot jugar la fauna silvestre com a reservori i disseminadora d’agents patògens, inclosos els zoonòtics. La pandèmia per SARS-CoV-2 ho ha fet més evident pel públic en general.

Campylobacter i Salmonella són, amb diferència, els bacteris zoonòtics de transmissió alimentària més importants tant a Europa com als països industrialitzats en general. Causen gastroenteritis i la principal font d’infecció és el consum i la incorrecta manipulació d’aliments contaminats, especialment d’origen aviar. No obstant, a banda dels animals de producció, la fauna silvestre també pot jugar un paper rellevant en l’epidemiologia d’aquests patògens. La importància relativa de les diferents espècies animals sol estar condicionada pels seus hàbits alimentaris, que influeixen en la propensió a ser portadors d’agents patògens. Els animals carronyaires i aquells que habiten àrees amb major pressió antropogènica (per exemple àrees densament poblades), són els que amb major probabilitat actuen de portadors d’agents patògens, incloent els zoonòtics. En àrees densament poblades, com ara les ciutats, la interacció de la fauna silvestre amb la població pot tenir lloc més fàcilment, afavorint la transmissió d’aquests agents zoonòtics.

Graphical abstract of the study

A la ciutat de Barcelona hi ha establerta de fa anys una població important de gavià de potes grogues (Larus michahellis), tant a la zona costanera com a l’interior de la ciutat. Per altra banda, la gavina corsa (Larus/Ichthyaetus audouinii) s’hi ha establert més recentment a la zona del port i al Delta del Llobregat. Tenim doncs, poblacions importants de dues espècies de gavines establertes a l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta de dues espècies potencialment amb diferents hàbits alimentaris: el gavià de potes grogues s’ha acostumat a la presència humana i ha trobat a la ciutat una font d’aliment fàcil d’obtenir i abundant, incloent les escombraries que es generen a la ciutat i els seus voltants. La gavina corsa té uns hàbits menys carronyaires i potencialment s’alimenta de recursos naturals.

Amb l’objectiu de determinar el paper que poden jugar aquestes espècies de gavines de l’àrea metropolitana de Barcelona com a reservoris dels agents zoonòtics bacterians mencionats anteriorment, i el potencial risc que poden suposar per a la salut pública, vam obtenir mostres fecals de 98  individus de gavina corsa i 331 de gavià de potes grogues entre 2009 i 2018. A partir d’aquestes mostres vam determinar la prevalença de Campylobacter i Salmonella, la diversitat genètica dels aïllaments obtinguts, així com la susceptibilitat a antibiòtics i el potencial de virulència.

Vam detectar Campylobacter en un 45 % d’individus de gavina corsa i en un 13 % de gavià de potes grogues. Pel que fa a Salmonella, la prevalença fou de 20 % i 7 %, respectivament. Tots els individus excepte un eren portadors de C. jejuni, sent aquesta l’espècie de Campylobacter més freqüentment aïllada de casos de campilobacteriosi humana; l’individu restant era portador de C. lari, que té una importància menor com a causant de campilobacteriosi. Pel que fa a Salmonella, tots els individus positius eren portadors de Salmonella enterica subsp. enterica, sent el serovar Typhimurium (inclosa la variant monofàsica) el més freqüent. Es tracta d’un dels principals serovars causants de salmonel·losi en humans, i la variant monofàsica també està associada a carn de porcí a Europa. Altres serovars associats freqüentment amb casos de salmonel·losi humana (ser. Infantis, London, Virchow) es van trobar només en el gavià potes grogues.

Les característiques genètiques de diverses soques de C. jejuni van demostrar que el gavià de potes grogues, i no la gavina corsa, actua com a portador de soques associades a enteritis humana. Per altra banda, les soques de C. jejuni de les dues espècies de gavina van revelar un alt potencial de virulència, a diferència de les de Salmonella que mostraven una menor prevalença de gens associats a la virulència, especialment les de gavina corsa. En quant a la prevalença de soques resistents a antibiòtics, es va detectar una freqüència de moderada a alta (incloent soques multiresistents) en ambdós agents zoonòtics a les dues espècies de gavina. No obstant, tant Campylobacter com Salmonella aïllats del gavià de potes grogues van mostrar una major freqüència de soques resistents a antibiòtics de rellevància en clínica humana.

Els resultats d’aquest estudi posen de manifest que ambdues espècies de gavina actuen com a reservori dels dos principals agents zoonòtics causants de gastroenteritis humana, incloses soques resistents a antibiòtics, a l’àrea metropolitana de Barcelona. Particularment el gavià de potes grogues pot suposar potencialment un risc per a la salut pública, donada la seva abundància i major presència en àrea urbana, i ser major portador de soques resistents a antibiòtics de rellevància en clínica humana. Ambdues espècies tenen el potencial d’escampar aquests patògens i les seves  soques resistents a antibiòtics en les seves àrees d’influència, densament poblades. Cal implementar mesures de vigilància i estratègies de control per mitigar aquest risc, utilitzant un enfocament d’Una Sola Salut, que tingui en compte la interacció entre humans, animals i el medi ambient.

Aquest estudi s’ha realitzat en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona i ha estat publicat recentment a la revista científica Science of the Total Environment: Manzanares-Pedrosa A, Ayats T, Antilles N, Sabaté S, Planell R, González R, Montalvo T, Cerdà-Cuéllar M. 2025. Urban yellow-legged gull (Larus michahellis) and peri-urban Audouin’s gull (Larus audouinii) as a source of Campylobacter and Salmonella of public health relevance. Sci Total Environ. 960:178227. doi.org/10.1016/j.scitotenv.2024.178227

Autores de l’entrada: Alicia Manzanares i Marta Cerdà

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Marta Cerdà

•