El paper de les aus silvestres en l’epidemiologia de bacteris zoonòtics i resistències a antibiòtics

Cada vegada es reconeix més la importància de l’estudi de la fauna silvestre en un context d’Una Sola Salut (One Health), pel paper que juga com a reservori i dispersador d’agents patògens, especialment aquells patògens denominats zoonòtics, és a dir, aquells que es transmeten dels animals a les persones. Actualment s’ha fet més evident pel públic en general donada la pandèmia per SARS-CoV-2 que estem vivint.

Els agents bacterians zoonòtics de transmissió alimentària més importants són Campylobacter, seguit de prop per Salmonella. A Europa, i als països industrialitzats en general, són els principals agents causals de gastroenteritis, molt per davant d’altres patògens. La principal font d’infecció és el consum i manipulació d’aliments contaminats, especialment d’origen aviar. Però no només els animals de producció juguen un paper important en l’epidemiologia d’aquests patògens. La fauna silvestre també pot ser rellevant, per la qual cosa és important el seu estudi. Particularment determinades espècies d’aus poden jugar un paper important en l’epidemiologia d’agents zoonòtics, donada la seva major capacitat de dispersió de patògens mitjançant els seus moviments locals o migratoris. Aquelles aus amb hàbits alimentaris més insalubres i en zones amb major pressió antropogènica seran més propenses a infectar-se per agents zoonòtics, i un clar exemple són algunes espècies de gavines.

Un problema afegit és l’elevada prevalença de bacteris zoonòtics resistents a antibiòtics. Els bacteris resistents a antibiòtics són actualment un greu problema tant per la salut humana com animal, doncs poden comprometre de manera seriosa el tractament d’infeccions bacterianes, augmentant la morbilitat i la mortalitat. La fauna silvestre pot actuar com a reservori d’aquests bacteris resistents, contribuint al seu manteniment i dispersió en el medi ambient. És doncs de gran importància estudiar en detall els potencials reservoris ambientals de bacteris resistents a antibiòtics, com ara les gavines.

Per aquesta raó, ens vam plantejar estudiar tota una sèrie de colònies de gavià de pota groga (Larus michahellis) i de gavina corsa (Larus audouinii) al sud d’Europa, concretament a la costa oest del Mediterrani i l’Atlàntic est. Es tracta de l’estudi d’aquest tipus més ampli realitzat al sud d’Europa, a on es van estudiar un total de 9 colònies durant tres anys (2009-2011), mostrejant un total de 1785 polls volantons (gavià de pota groga, n= 1222; gavina corsa, n= 563). Es va aïllar Campylobacter a pràcticament totes les colònies, mentre que Salmonella es va aïllar de totes, amb una prevalença global de cada patogen de 5.2% i 20.8%, respectivament. A la colònia de gavina corsa del Delta de l’Ebre fou a on es trobà la major prevalença de Campylobacter (31.8% el 2010). Per altra banda, a la colònia de gavià de pota groga de les illes Medes va ser a on es va trobar la major prevalença de Salmonella (41.1%), amb una tendència a l’alça al llarg dels anys, assolint una prevalença extremadament alta el 2011, amb un 75,6%. C. jejuni, l’espècie més important  de Campylobacter causant de gastroenteritis humana, va ser la predominant al llarg de l’estudi, mentre que de Salmonella es va aïllar un amplíssim ventall de serovars. No obstant, els serovars més freqüents van ser també aquells aïllats freqüentment en brots de salmonel·losi humana, com ara Salmonella Typhimurium.

Per altra banda, una elevada proporció dels aïllaments de Campylobacter i de Salmonella eren resistents com a mínim a un antibiòtic (20.2% i 51.5%, respectivament), i el 19.2% dels aïllaments de Salmonella foren multiresistents. Tot plegat mostra la rellevància de determinades espècies de gavines com a reservoris de tots dos agents zoonòtics, contribuint al manteniment i disseminació d’aquests bacteris en el medi ambient, incloent soques resistents o multiresistents a antibiòtics. Aquests resultats suggereixen també que les gavines poden servir com a sentinelles de la pressió antibiòtica en el medi ambient.

Aquest estudi ha estat finançat pel projecte de recerca de l’INIA (FAU2008-00012-C02-01)  i ha estat publicat recentment a la revista científica Science of the Total Environment:

Noelia Antilles, Ignacio García-Bocanegra, Ana Alba-Casals, Sergio López-Soria, Néstor Pérez-Méndez, Montse Saco, Jacob González-Solís, Marta Cerdà-Cuéllar. 2020. Occurrence and antimicrobial resistance of zoonotic enteropathogens in gulls from southern Europe. Science of The Total Environment. https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2020.143018

Coneix més sobre l'autor d'aquest post: