Comentaris virus-lents (30): Seguretat vírica, zoonosis i aliments, Europa, 2015

Fa poc més d’un mes va sortir a la llum l’ “The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2015” una iniciativa conjunta de la European Food Safety Authority (EFSA) i del ECDC, European Centre for Disease Prevention and Control. És un document indubtablement llarg, més de 230 pàgines. Segur que altres companys/es us parlaran d’aspectes concrets de l’informe (l’atenció que dedica a Salmonella, Campylobacter, Listeria i Yersinia  suposa quasi el 50% del informe) però jo per formació i interessos us extractaré la part que pertoca a les amenaces i brots vírics.

 Imatge: Brots del virus de la febre del Nil occidental en humans a Europa durant el 2015.

Alguns comentaris previs…afecta al 2015 perquè les dades cal elaborar-les, agregar-les i desagregar-les amb cura; i això porta temps, per tant no està inclòs, per exemple, el brot de norovirus d’Andorra d’aquest any 2016, ni els casos de Crimea-Congo espanyols, per exemple.

No inclou les zoonosis importades, és a dir, els casos de Chikungunya, febre groga, etc, que esclaten dins la UE però s’adquireixen fora de les pròpies fronteres, casos a més, que no acostumen a desencadenar brots, en absència de vector.

Fem la repassada, doncs, centrant-nos en allò que cita l’informe; virus de la ràbia, virus de la febre del Nil Occidental, calicivirus i altres vius de transmissió alimentària.

Pel que fa a la ràbia, no s’han detectat casos en éssers humans el 2015 però sí s’han detectat Lyssavirus en ratpenats a 17 estats membres (EM), i a guineus en un nombre major de EM. Polònia i Romania semblen mostrar alta incidència i són els dos únics països en que s’ha detectat ràbia a animals de granja, vedells i solípedes, i també els que han donat més casos positius a gossos i gats de carrer.

La notificació de casos és obligatòria a la gran majoria dels EM. La identificació es basa en la detecció d’antigen, o del genoma viral per tècniques moleculars (real time reverse transcriptase-polymerase chain reaction, RT-PCR) i/o aïllament viral tant pel que fa als casos humans com per animals.

L’escàs nombre de casos de ràbia és degut, probablement, a que molts països tenen en marxa programes d’eradicació, cofinançats per la UE, que consisteixen en:

  • vacunació oral d’animals silvestres a través d’esquer (que han tingut un èxit indubtable);
  • avaluació de la incidència de la ràbia (vigilància) mitjançant proves d’animals sospitosos (salvatges o domèstics) d’haver-la contret;
  • seguiment dels animals silvestres per a l’eficàcia de la vacunació, en base a l’avaluació de la captació d’esquer i en l’avaluació de les taxes d’immunització d’animals (guineus i óssos rentadors) mostrejats a les zones vacunades.

La majoria de països amb campanyes actives formen un cinturó (Finlàndia, Letònia, Estònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Hongria, Romania, Bulgària, Grècia) que prova d’evitar l’entrada, la reintroducció, de la ràbia des de Rússia i Turquia. Però compte, perquè la ràbia també pot entrar a Europa per Marroc, a través d’Espanya.

Aquestes reintroduccions, que es produeixen, obliguen a una vigilància epidemiològica continuada. La vacunació massiva de mascotes també ajuda…així com una bona política de gestió dels gossos de carrer i de la població de gats.

Detecció de Lyssavirus en Ratpenats a Europa el 2015.

Detecció de Lyssavirus en Ratpenats a Europa el 2015.

A més, més de la meitat dels EM han detectat Lyssavirus als seus ratpenats (entre ells Alemanya, França, Espanya) amb una taxa de positivitat de vora el 2% de les mostres analitzades (un taxa equivalent a la de l’any 2014, no hi ha hagut creixement).

En resum, la ràbia és una extremadament rara zoonosi a Europa ,que mata més de 50.000 persones a l’any al mon, però. Absolutament prevenible per vacunació és tanmateix fatal si s’arriben a observar les símptomes cínics. Els casos en europeus, quan hi han, estan lligats a viatges a zones on hi abunden les infeccions. El problema és que el cicle silvàtic, silvestre, de la ràbia és encara potent, endèmic a països que envolten la UE, el que provoca que sovintegin les reintroduccions.

Per tant, encara i la molt forta reducció de la seva circulació, i que es considera eradicada a l’Europa occidental, nòrdica i central, encara hi ha ràbia circulant a la fauna silvestre dins la UE, a les guineus i els gossos viverrins (Nyctereutes procyonoides) o ossos rentadors (Procyon lotor).

 

Detecció de virus de la Febre del Nil Occidental en mostres d'ocells morts. A l'IRTA-CReSA es realitza aquest tipus d'analítica.

Detecció de virus de la Febre del Nil Occidental en mostres d’ocells morts. A l’IRTA-CReSA es realitza aquest tipus d’analítica.

El virus de la Febre del Nil Occidental, o WNV en anglès, donà lloc a 127 casos humans, sense detectar-se un increment a la seva incidència. La notificació de casos en humans es obligatòria en la gran majoria de països, però en pocs és obligatori informar dels casos en animals (cavalls, fauna silvestre). El país més afectat, Itàlia, i particularment la zona de Milà, on no hi havia història prèvia de transmissió autòctona, local. Els nivells a Hongria i Romania es mantenen estables i Grècia surt de la llista. S’han detectat aus i solípedes positius, infectats per WNV a diversos països, Croàcia, Itàlia, Hongria, Romania, Portugal, Espanya. Dos casos humans fatals (Hongria i Bulgària).

 

I dels virus clàssicament transmesos per aliments, què?

 Salmonella, un bacteri, i toxines bacterianes no botulíniques tenen l’impacte major pel que fa nombre total d’hospitalitzacions i morts, però els calicivirus (que inclouen els norovirus) són els principals causants de brots (285), de desenes o centenars d’afectats (més de 12.500 casos; 1.200 en un únic brot a Suïssa; més de 5.000 afectats en tres brots a la República Txeca); i suposen 1/3 de tots els brots de transmissió fecal-oral. El patró, és doncs, “grans brot” d’etiologia vírica, amb molts afectats però “poca gravetat” (que quadra amb serveis de càtering, escoles, llars d’infants, restaurants, pubs, etc.), contra molts, molts petits brots o surgències d’etiologia bacteriana (que quadra amb una transmissió domèstica, de llars individuals), però que donen puntualment casos molt greus o fatals. Dels 12.500 casos atribuïts als calicivirus, únicament 349 requeriren hospitalització i es comptabilitzà 1 cas fatal. De fet, els calicivirus són un dels integrants de tres de les cinc parelles de ball (us recomano reviseu entrada 15 d’un blog propi) involucrades en brots toxo-infecciosos alimentaris de gran abast: calicivirus i aigües, calicivirus i menjar de bufet i calicivirus i altres menges.

En quant a distribució, França informà ¼ part de tots els brots europeus de calicivirus (incloent norovirus) seguida per Polònia amb un 15% i Lituània amb un 13%. Si prenem els brots dels que hi ha una forta evidència de causa per norovirus els aliments involucrats foren: marisc, crustacis, bivalves i productes derivats; altres menges (per exemple, fruites del bosc); barreges alimentàries i menjar de bufet. I si prenem en consideració els factors que contribuïren aquestos foren “manipulador d’aliment infectat” o “contaminació creuada” en 11 casos i “ingredient contaminat sense processat” en 9 dels 22 brots deguts amb seguretat a norovirus.

Al costat dels calicivirus tots els altres virus de transmissió fecal-oral empal·lideixen.

El virus de la hepatitis A generà 13 brots amb 78 casos, 49 hospitalitzacions i un cas fatal, en un total de 5 països (Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria i Polònia). Únicament en un cas s’assumeix que el vehicle de transmissió foren marisc/bivalves; la resta es desconeix. Respecte el lloc, d’aquells brots que s’ha pogut esbrinar, la meitat  teniren epicentre en restaurant/cafè/càtering i l’altra meitat foren domèstics.

Els rotavirus foren els altres destacats; del centenar de brots alimentaris no deguts a calicivirus, els rotavirus s’han trobat fortament o probablement implicats en 45 brots, i sumaren el 79% dels casos (més de 600 afectats). El país més afectat, Polònia (78.4%).

Més anecdòtic però interessant són els brots alimentaris deguts a flavivirus i associats amb el consum de llet (llet crua de cabra, en tres brots). Aquests brots es caracteritzaren per la alta severitat de la malaltia clínica, amb 13 hospitalitzacions i casos fatals en el total de 14 casos involucrats.

Per aquesta resta de virus de transmissió alimentària els tres factors principals en aquests brots foren: “manipulador alimentari infectat”, “ingredient contaminat fresc, no processat” i “tractament tèrmic inadequat”.

I finalment els principals vehicles resultaren les altres menges, les barreges de menjar; els crustacis, marisc, bivalves i productes derivats…els sospitosos habituals, en definitiva.

L’informe mostra un 2015 comparativament molt semblant al 2014. I és que la millora de la salut pública europea en aquest camp està també lligada a la millora de la salut pública dels països del voltant. Un altre cop, el concepte de One Health, no solament aplicable entre animals i éssers humans, si no entre persones de diferents països se’ns manifesta amb tota la seva claredat.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

https://comentarisviruslents.org/

Related Posts

Be Sociable, Share!