Comentaris virus-lents (12): diferents combinacions, mateix premi

En els darrers mesos un nou brot d’un nou virus d’influença aviària (una soca H7N9), a la Xina, ha arribat a éssers humans, tot i estar catalogat com un virus de baixa patogenicitat en aus. Fins al moment d’escriure aquesta entrada al bloc es compten per més de 140 les persones infectades, amb un total de 45 morts.

Seguint la màxima que davant una crisi cal posar sempre per davant mesures de prevenció però si aquesta es desencadena el que cal és el seu control, és interessant apuntar que aquesta nova soca, independentment de la seva repercussió en éssers humans (les taxes de morbiditat i mortalitat) no sembla diferenciar-se de altres ja conegudes variants del virus de la influença aviària pel que fa a la seva resistència a les contramesures que li podem oposar (mètodes d’inactivació o desinfecció).
Així, els tractaments amb desinfectants d’ús general com el lleixiu (el seu component actiu, l’hipoclorit sòdic ), l’alcohol etílic (etanol, habitualment diluït al 70% en aigua, d’aixeta), o un desinfectant molt estès en el món veterinari (el Virkon) són totalment efectius front al virus en test de suspensió i per períodes de contacte de 10 a 30 minuts. L’etanol 75% va ser fins i tot més efectiu ja que va eliminar 6 log del virus infecciós en 5 minuts (en poques paraules inactivar o matar a 1.000.000 partícules víriques infeccioses) en les condicions assajades (veure Zuo et al., 2013, Virology Journal).

H7N9_CDC

Influenza A (H7N9) virus. CDC/ Cynthia S. Goldsmith and Thomas Rowe

També els virus de la grip aviària (i H7N9 no podia ser una excepció) poden ser inactivats per mitjans físics. Dos habitualment emprats són els tractaments tèrmics i l’aplicació de llum ultraviolada. Així, per dues variants d’aquesta nova soca H7N9 es van aconseguir més de 6 log10 d’inactivació després de 30 minuts a 56ºC, després de 10 minuts a 65ºC i després de només 1 minut a 100ºC (la temperatura d’ ebullició de l’ aigua). Se segueix la màxima que a major temperatura major rapidesa en la inactivació, com s’ha comprovat al nostre laboratori per a altres virus zoonòtics com el virus Chikungunya o el virus de la Febre del Nil Occidental però també per a altres variants d’alta patogenicitat (H7N1 , H7N7 , H5N1) del virus de la influença aviària. Diferents combinacions, mateix premi (o càstig en aquest cas).
La llum ultraviolada, un component normal de la llum solar, també té un efecte perniciós sobre la viabilitat vírica. En les condicions assajades en l’estudi (veure Zuo et al., 2013, Virology Journal), 30 minuts d’exposició, a una radiació ultraviolada entre 250-270 nm, va ser suficient per inactivar totalment (6 log10) el virus exposat. Al nostre laboratori això també ha estat corroborat per altres soques víriques d’influença tant aviàries com porcines.
Si no podem prevenir, i és evident que no podem prevenir-ho tot, estiguem preparats. Els mètodes d’inactivació i la seva aplicació efectiva són un puntal per retornar a la situació d’inici, abans del brot o problema sanitari, deixant una àrea o un material lliure de virus (o bacteris) infecciosos. Com més coneixement acumulem sobre les persistències front desinfectants o mètodes d’inactivació millor sabrem actuar en zones o davant materials contaminats quan ens “estrenyi” una emergència. Encara que certament, un nou perill, una nova estirp vírica, pot sempre obrir la caixa de Pandora.
Però aquesta, aquesta és una altra història.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Cap de la Unitat de Biocontenció IRTA-CReSA. comentarisviruslents.org xavier.abad@irta.cat