Comentaris virus-lents (46): Els virus respiratoris no persisteixen 20 dies a superfícies i el coronavirus SARS-CoV-2, tampoc
El Dr. Xavier Abad, viròleg i Cap de la Unitat d’Alta Biocontenció de l’IRTA-CReSA, ens explica què sabem fins ara sobre la persistència del SARS-CoV-2 en superfícies.
Està més que explicat que el virus SARS-CoV-2, l’agent causal de la COVID-19, es transmet a través de les micro-gotes exsudades o exhalades per infectats simptomàtics i, en menor mesura, asimptomàtics. També es considerava i es considera encara ara que una altra possible via de transmissió són les superfícies contaminades per aquestes micro-gotes un cop es depositen. Abans que sabéssim res de la persistència ambiental del SARS-CoV-2 principalment en superfícies, l’única possibilitat era guiar-nos per la persistència d’altres virus embolcallats prèviament descrita.
En una primera anàlisi no exhaustiva de dades disponibles pel que fa a virus embolcallats respiratoris, tenim aquestes dades:
– Els virus influenza A i B persisteixen 24-48 hores a superfícies no poroses com acer inoxidable o plàstic i sols 8-12 hores en roba, paper i mocador. Virus influença deixats assecar sobre acer inoxidable es podien recuperar passant el dit a les 24 hores. [Article de referència]
– El metapneumovirus aviar i el virus grip aviar dessecats sobre 12 superfícies poroses i no poroses, persistí fins a 6 dies però no 9 dies i sempre millor en superfícies no poroses que en superfícies poroses (pot haver un problema d’elució, més avall comentem que significa). [Article de referència]
– Es comparà viabilitat i senyal molecular de 5 soques de virus influença dessecats en 3 superfícies (cotó, microfibra, acer inoxidable). Concentració inicial, entre 10.000 i 1.000.000 virus. Els virus viables arribaren tot just als 14 dies, sols en acer inoxidable, i només 7 dies sobre cotó i microfibra. Per contra, la senyal molecular, la detecció del genoma de influenza va donar positiu tota la durada de l’estudi, que van ser set setmanes. No hi va haver diferències entre soques, ja que totes es comportaven de la mateixa manera. [Article de referència]
– Virus d’influenza A dessecat sobre guants de goma, una mascareta N95 (o FFP3, recordeu l’enfilall de Twitter sobre protecció respiratòria, la 233), o sobre una granota Tyvek o acer inoxidable va mantenir la seva infectivitat 8 hores a tots els materials i nomes arribà a les 24 hores de persistència al guant de goma. [Article de referència]
– El virus pandèmic pH1N1 va ser inoculat sobre diverses superfícies “casolanes”. El genoma es detectà sense alteracions significatives a les 24 hores, però la infectivitat viral es mantingué nomes 4 hores per molts material i no més enllà de 9 hores en alguns materials no porosos. Caigudes de 4 log, que són 10.000 virus, o un 99,99% d reducció. Els autors conclouen que la transmissibilitat a través de superfícies és possible però improbable si no hi ha re-contaminacions (que és el que passa habitualment en el domicili d’un infectat). [Article de referència]
– El vius pandèmic Influenza A H1N1 romangué infecciós (estem parlant de reduccions de 5 log, és a dir 100.000 virus) durant 48 hores en superfícies de fusta, 24 hores en acer inoxidable i superfícies plàstiques, i 8 hores en roba, encara que els autors apunten a un problema d’elució, que podria ser que el virus quedés segrestat per la textura del material; tanmateix a efectes pràctics si no queda disponible per ser recollit per la suor d’un dit, epidemiològicament seria irrellevant. [Article de referència]
– I, com sempre, el outlier, que ens ha de fer estar alertes, les dades són les que són. Els autors troben que dues soques de virus Influenza A, dessecades sobre acer inoxidable i mantingudes a 18-25ºC en diferents HR, només experimentaven 2 log10R, caigudes del 99% de la seva infectivitat als 7 dies. [Article de referència]
Però sortosament, en uns pocs mesos, recordem que el SARS-CoV-2 porta entre nosaltres, de forma declarada, menys de 5 mesos, han aparegut una sèrie de referències que aporten dades recopilatòries dels coronavirus en general, com Kampf et al, 2020 o específiques com van Doremalen et al., 2020, Chin et al., 2020 o Pastorino et al., 2020.
Ara farem la conclusió general, però després farem dues discussions més detallades. La conclusió general, ras i curt, com ens hauria d’agradar a tothom, la persistència més enllà del 7 dies del SARS-CoV-2 sobre superfícies és purament anecdòtica i només sobre superfícies no poroses, les més favorables, ja que les caigudes previstes estan per sobre 4 logs. En cartró aquestes inactivacions s’assoleixen abans dels 4 dies (van Doremalen et al., 2020). Però és que si mireu la revisió de Kampf no hi ha cap persistència de cap coronavirus avaluat més enllà dels 9 dies.
Però anem a desenvolupar una mica més dos “materials” específics, la roba i el paper, pels quals hi ha gent que m’ha demanat específicament opinió.
Comencem pel paper
L’aproximació és la de sempre. Primer, cal saber que s’ha fet amb SARS-CoV-2 i paper; després quines dades tenim de virus propers com SARS-CoV o MERS (de MERS no hi ha gairebé estudis, de fet, des de l’IRTA-CReSA hi portem treballant amb ell per altres temes 5 anys) i després saltar de família vírica i veure que hi ha per altres virus embolcallats, com influença.
SARS-CoV-2 dessecat sobre paper?
Les dades de van Doremalen et al., 2020, diuen que sobre cartró la vida mitja (compte amb el concepte) és d’unes 9 hores. En 9 hores el títol infecciós de l’agent causal de CoVID19 baixa un 50%, la qual cosa no vol dir que desaparegui; en les següents 9 hores caurà un altra 50% (del 50% restant), per tant quedarà un 25%, i així successivament, de manera que assolirien una caiguda del 99,9% de la infectivitat en poc més de 2 dies. Poden fer els comptes vostès mateixos. No sembla gaire preocupant, oi? Però continuem.
També tenim a Chin et al., 2020 que aporta dades sobre la persistència en paper d’impressora o mocador de paper. Aquí parlem ja de caigudes directes de infectivitat 2,5 log en paper i 3,2 log en tissue, en 30 minuts, pel broc gros 3 log de reducció, un 99,9% de reducció de SARS-CoV-2 disponible, o eluible, en 30 minuts. Aquestes dades tenen un artefacte, però…la reducció real de títol infecciós de SARS-CoV-2 a papers estaria fregant els 4 log, un 99,99% en 30 minuts.
Però encara podem anar a cercar dades del seu cosí llunyà, el SARSCoV. I això ho trobem a la revisió de Kampf et al, 2020. Allà es recull un estudi de Lai et al., 2005 que indica que la persistència en paper pel SARS-CoV seria de 24 hores o 3 hores o menys de 5 minuts, en funció de la carrega vírica, de 10.000, 1.000 o 100 TCID50/mL, respectivament. Altre cop, com sempre, quants més virus a dessecar més triga en reduir-se el perill però per quantitats infeccioses altes aquest sobre paper és menystenible.
I si comparem el coronavirus amb al virus de la grip en quant al paper?
Si pensem en altres virus respiratoris embolcallats, el primer que se’ns ve al cap és el virus de la grip. Doncs el virus de la grip es comporta igual o pitjor que SARS-CoV-2 segons Bean et al., 1982, que descriu pèrdua total d’infectivitat del virus influenza entre 8-12 hores després de dessecat sobre paper. I si mirem un estudi de revisió de 2007, es pot extreure la següent figura:
Aquesta figura indica que la inactivació de coronavirus relacionats a SARS-CoV-2 como són 229E o OC43 abastaria de 3 a 4 log, un 99,99% de reducció en 24 hores, i que les dades de influenza serien un worst case, allà on arribi la persistència del virus de la grip difícilment arribaria la del coronavirus.
Les conclusions? La persistència de SARS-CoV-2 sobre paper és, amb alta probabilitat, molt curta en el temps i el potencial infecciós de papers tocats per altres mans, en termini de minuts o hores desapareixeria, si considerem les dades conegudes i els nivells de contaminació ambientals descrits.
En qualsevol cas una quarantena de paper (24-28 hores) sembla suficient per eliminar qualsevol risc residual de transmissió de SARS-CoV-2, partint de la base que el paper seria una superfície/fomite molt segura i epidemiològicament neutra.
Què podem dir de la roba, o els tèxtils?
L’únic estudi directe és de Chin et al., 2020 i dona unes dades lògiques. El virus SARS-CoV-2 cau gairebé 2,5 log en dessecar-se sobre “cloth”, roba (no donen gaire precisió més), a les 3 hores i vora 3 log a les 24 hores; estem parlant d’inactivacions per sobre del 99% en hores. I tinc un altre missatge addicional; hi ha altre cop el mateix artefacte en aquest estudi, ja esmentat anteriorment, que detectem, els que treballem en aquest tema.
Aquests valors són superiors, de l’ordre de 4 logs a les 3 hores, per tant 99,99% inactivació perquè el virus cau un logaritme addicional mentre s’està assecant; només tenen vostès que comparar el títol víric equivalent sobre acer inoxidable. És efecte conegut, a la meva tesi en parlava, i abans, que jo no vaig descobrir res; als materials amb textura, porosos, els virus queden segrestats i no queden gaire disponibles per ser eluïts. Passa amb embolcallats com SARSCoV2 però també amb no embolcallats.
Per desgràcia, això és l’única dada que tenim publicada de tèxtils i SARS-CoV-2 que coneguem. Però podem tirar per aproximació. SARS-CoV és estructuralment molt semblant a SARS-CoV-2 i per aquest tenim alguna dada addicional en Kampf et al, 2020. Aquí indiquen que per granotes d’un sol ús (vestit de treball al laboratori) la persistència de SARS-CoV pot ser de 2 dies, 1 dia o 1 hora a Temperatura ambient. I vostès diran… quina ximpleria d’aproximació, no? I no, perquè reflecteix un aspecte que molts de vostès no consideren i és la carrega vírica inicial. Si fiquem 10.000 virus “sobreviuran” 48 h; si fiquem 1.000 virus es mantindran infecciosos només 24 hores i si només dessequem 100 virus “aguantaran” UNA HORA. Per això saber concentració mitjana de SARS-CoV-2 a exsudats i secrecions és important i encara no està massa clara. Però hi ha més, aquest estudi de Kampf porta a l’original de Lai et al., 2005 que indica que quan es va fer la mateixa prova amb una granota de COTÓ la persistència de SARS-CoV va ser de 24 hores, 1 hora i CINC MINUTS, respectivament. Cinc minuts si dessecàvem 100 SARS-CoV sobre cotó. Jo consideraria aquest temps, fins i tot els 60 min. de la condició amb 1000 virus SARS-CoV un bon marge de seguretat. I això sense res, sense aplicar cap tractament inactivador.
A partir d’aquí ja trepitgem “arenes movedisses” (es diu així, no?) perquè totes les comparances que fem les faré amb virus d’altres famílies víriques que no comparteixen estructura amb els coronavirus com SARS-CoV-2 i SARS-CoV. I que millor que fixar-nos en el virus influenza, el virus de la grip. Hi ha dades i apunten en la mateixa direcció…per exemple en aquest article comparen diverses soques d’influenza en la seva persistència sobre cotó i microfibra i ves per on els resultats són comparables a SARS-CoV-2.
Agafeu aquí acer inoxidable (stainless steel) com control negatiu, com imatge dels virus influenza en un ambient òptim de supervivència encara que també s’inactiven en el temps. I hi treballen amb títols vírics altíssims. Què es veu? Que a la 1a hora ja hi ha caigudes mitjanes del 99% de la infectivitat de diferents soques de influenza i que a les 24 hores la caiguda ja és de 3 log, un 99,9% de reducció, tant per cotó com per microfibra. Als 7 dies de quarantena…es pot concloure que “no” hi ha infectivitat residual. Altre cop aviso estudi experimental fet amb unes concentracions força lluny de les ambientals, que jo tingui conegudes. Hi ha més però ja hi tornarem quan tinguem més dades fresques.
La meva hipòtesi? La roba, sobre tot aquella emprovada ocasionalment mai serà vector rellevant de transmissió de SARS-CoV-2 si les normes higièniques passives es compleixen i en cas de dubte un microambient calent i sec pot ser suficient per fer caure una hipotètica infectivitat residual de SARS-CoV-2. I no posem sobre-tecnologia on no cal, que alguns dels nostres problemes actuals venen d’aquí.
Però aquesta, aquesta és una altra història….