La febre aftosa, una malaltia que qualsevol dia pot tornar
Els que ja teniu una certa edat i esteu més o menys interessats per la sanitat animal, recordareu que l’any 2001 hi va haver una epidèmia important de febre Aftosa a Anglaterra que va tenir un gran ressò mediàtic. Els que teniu força més edat fins i tot la podeu recordar com una malaltia (el “mal de peus”) que gairebé cada any afectava el bestiar de Catalunya.
Imatge de portada: BBC. Crema de cadàvers durant el brot de febre aftosa a UK.
La febre aftosa és una malaltia que afecta als animals biungulats (de doble unglot, com són les vaques, les ovelles, les cabres i els porcs) provocant la formació de vesícules a la zona del morro i peus principalment. Com a conseqüència l’animal no pot menjar, fa sorolls de llavis i va coix, a vegades fins i tot li cau l’unglot, deixa de fer llet, s’aprima i en alguns casos es mor per problemes cardíacs.
Les vesícules, que s’anomenen aftes, són les que donen nom a la malaltia en els idiomes llatins i la localització és el que dona el nom en altres idiomes com l’anglès i l’alemany: foot-and-mouth disease i Maul und Klauenseuche.
El brot que es va presentar a Anglaterra va afectar unes 3000 granges i va suposar que es sacrifiquessin més de tres milions d’animals amb un cost econòmic i social molt elevat. És l’única vegada que la primera plana dels diaris i la primera noticia de les televisions estaven ocupades per una emergència veterinària sense implicacions en la salut humana, que a més passava en una illa a un miler de kilòmetres d’aquí. Per què aquest ressò?
Hi ha varies raons, en primer lloc és una de les malalties més difusibles entre les que afecten als animals, de manera que es transmet molt ràpidament entre animals i granges dels territoris que prèviament estaven lliures de la malaltia. D’altra banda, és una malaltia que pot suposar unes pèrdues econòmiques molt importants, per les minves en la producció, però sobretot per les dificultats comercials que suposa tenir la malaltia: un país afectat no podrà exportar ni animals vius ni carn amb el gran perjudici econòmic que això pot suposar. És per tant una malaltia molt important i un dels maldecaps de les autoritats en sanitat animal del tots els països.
Actualment, la malaltia afecta de manera endèmica bona part dels països africans i asiàtics. Està lluny, a alguns milers de kilòmetres de casa nostra, i en països amb els que hi ha poques relacions comercials; per tant podem estar més o menys tranquils, però no ens podem confiar: encara no fa dos anys va aparèixer a Algèria, i actualment està encara a Líbia i en països del Sahel on les condicions són molt precàries. També ha aparegut casos durant el 2016 a Rússia i a Turquia. Les possibilitats de que arribi a Catalunya són baixes … però hi són! O sia que cal estar preparat: els serveis veterinaris han de tenir a punt plans de contingència per no haver d’improvisar, els laboratoris han de tenir apunt les tècniques diagnòstiques pertinents i els veterinaris i ramaders l’han de tenir present per diagnosticar-la ràpidament, només si es donen les tres condicions podrem eradicar-la ràpidament i per tant fer que el problema afecti el mínim possible a la nostra ramaderia i la nostra economia.