La bioseguretat i la bioprotecció són temes que s’han guanyat un espai a l’atenció del públic general com a conseqüència d’epidèmies que han vessat dels seus compartiments habituals, pandèmies i altres amenaces globals a la salut tot això amanit amb la permanent espasa de Damocles d’un ús maliciós dels coneixements per millorar o dispersar patògens letals amb finalitats bioterroristes o criminals.

Hi ha molt poques iniciatives que abordin la Bioseguretat i la Bioprotecció en l’àmbit universitari i menys encara les que permeten als assistents el treball bàsic en una unitat d’alta contenció biològica. I això és el que ha tingut lloc les dues darreres setmanes (entre el 27 de maig i 7 de juny) a les instal·lacions de IRTA-CReSA, dins el mòdul pràctic de Biosafety & Biosecurity dins el màster Infectious Disease One Health (IDOH) Erasmus Mundus. Un dels quatre semestres del màster té lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona i un dels mòduls, el que ens ocupa, es dirigit per personal de l’IRTA-CReSA amb suport d’un reconegut expert en avaluació de risc, en Jurgen Mertsching, de la Facultat de Medicina de Hannover.

El mòdul consistí en classes magistrals al matí, i activitats pràctiques dins la Unitat de Biocontenció. Al matí totes les lliçons s’articularen al voltant de dos principals eixos: la biocontenció i bioseguretat associada a les instal·lacions per un costat i l’avaluació de risc com a tècnica cabdal en la gestió del risc biològic per l’altra.

Pel que fa a la biocontenció i bioseguretat es parlà de la categorització dels microorganismes en funció del seu efecte als éssers humans i animals; la descripció dels nivells de Bioseguretat o contenció i la relació entre aquests i la categorització anterior; com fer de forma segura l’arrancada i tancament d’instal·lacions d’alta seguretat; processos de inactivació; gestió de residus sòlids, líquids i gasosos; transport de material biològic infecciós i les seves categories; equips de protecció individual (EPIs) i finalment les particularitats de les instal·lacions d’alta contenció que treballen amb grans animals (per exemple, vedells, porcs, cabres, ovelles, alpaques, llames, etc.) en contraposició als petits animals de laboratori (rata, ratolí, conill, etc.).

Però un element cabdal, un cop es “té” una instal·lació és la gestió del risc biològic i això només es pot fer de forma efectiva amb una aplicació rigorosa però flexible de l’eina que és l’avaluació de risc. Així, es va parlar de les diferencies entre Bioseguretat i bioprotecció, que és exactament una avaluació de risc, avaluacions de risc aplicades a laboratoris diagnòstic i d’àmbit hospitalari, els experiments de guany de funció com exemple clar de la controvèrsia entre avaluacions de risc diverses, exercicis pràctics d’avaluacions de risc en grup sobre articles Open Access ja publicats, i finalment una descripció amb discussió associada de l’esborrany quasi definitiu de la 4a edició del Laboratory Biosafety Manual (LBM) de la Organització Mundial de la Salut, que sembla a punt de ser publicat.

Tanmateix possiblement l’element diferencial d’aquest màster és que permet als estudiants “treballar” sota continua supervisió dins d’una instal·lació d’alta contenció biològica. Sota tutoria, aprenen els processos d’entrada i sortida de la instal·lació, com posar-se correctament els EPIs, el treball bàsic en cabina de seguretat biològica i la millora progressiva de la seva dexterity, la propagació de virus en cultiu cel·lular, processos de inactivació per detergents, tampons de lisis d’àcids nucleics, o tèrmics, i com quantificar-los per cultiu cel·lular, la descontaminació de CSB, o com fer front a incidents biològics (simulació teatralitzada) entre altres.

Un total de 22 alumnes de tot el mon (Alemanya, Austràlia, Bangladesh, Bèlgica, Botswana, Brasil, Camerun, Egipte, Filipines, Gran Bretanya, Iraq, Mèxic, Nepal, Nigèria, Pakistan, Portugal, USA…) han rebut aquesta formació que els permetrà enfrontar-se a la Bioseguretat i la biocontenció amb nous coneixements i eines. Mai podran eliminar de tot el risc, però sí valorar-lo en totes les seves facetes, perquè el risc “zero” òbviament no existeix.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Cas pràctic i seguiment de vessament biològic (simulació), mitjançant solució fluorescent.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Francesc Xavier Abad

Cap de la Unitat de Biocontenció IRTA-CReSA. comentarisviruslents.org xavier.abad@irta.cat 

•