Per què els isards tenen lleganyes?

La queratoconjuntivitis infecciosa és una malaltia ocular molt contagiosa que causa la inflamació de la còrnia i les mucoses de l’ull, generalment causada per Mycoplasma conjunctivae en els caprins (subfamilia Caprinae) salvatges i domèstics. És coneguda des de l’antiguitat i es considera poc important en els petits remugants domèstics degut a la seva incidència esporàdica, el seu caràcter generalment auto-limitant i la baixa mortalitat. Tot i així, pot arribar a ser greu en els ungulats de muntanya, com l’isard, que pateixen brots de malaltia que poden arribar a fer disminuir les seves poblacions degut a lesions oculars irreversibles i/o accidents traumàtics per ceguera. Al Pirineu el primer brot de malaltia en isards es va descriure el 1980-1981. La troballa d’isards cecs i desorientats en les zones afectades per brots epidèmics és comú ja que pràcticament tota la població es pot veure afectada.

No obstant, es desconeixen molts aspectes sobre la epidemiologia d’aquesta malaltia en els ecosistemes alpins, on tant ovelles i cabres com isards, muflons o cabres salvatges poden estar involucrades. Diverses observacions i estudis suggereixen que la malaltia es transmet entre les diferents espècies i algunes d’aquestes podrien actuar com a reservori per a altres més susceptibles clínicament, com l’isard.

Durant els últims anys hem dut a terme diversos estudis en el Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS- Universitat Autònoma de Barcelona), junt amb l’IRTA-CRESA, per a conèixer millor aquesta malaltia en la interfície salvatge-domèstic.

En aquests treballs hem demostrat que la infecció ocular per M. conjunctivae en ramats d’ovelles i cabres es molt comú i que es manté de forma endèmica al Pirineu. A excepció d’alguns cassos que presenten lleugera inflamació ocular, la infecció és subclínica en el 90% dels animals i passa generalment desapercebuda. D’altra banda, amb el seguiment de M. conjunctivae en poblacions salvatges d’ungulats al Pirineu hem vist diferents dinàmiques d’infecció en l’isard, resultant  tant en una incidència baixa però constant en algunes poblacions, com en brots de malaltia o la desaparició del micoplasma. A més, hem detectat M. conjunctivae ocasionalment en muflons.

La persistència de soques de M. conjunctivae en les poblacions d’isard durant la durada dels estudis (sis i nou anys) ens indica l’existència de cicles selvàtics i domèstics independents, amb isards i ovelles com a espècies reservori, respectivament. La transmissió creuada entre espècies pot haver tingut importància històrica en la introducció de Mycoplasma conjunctivae en poblacions d’ungulats salvatges, però amb aquests estudis hem vist com aquestes poden arribar a mantenir el micoplasma de forma independent durant llargs períodes de temps.

La capacitat de M. conjunctivae de persistir en les poblacions d’ungulats i la plasticitat que aquest té a l’hora d’establir diferents relacions amb els seus hostes també l’hem estudiat en altres treballs, podent comprovar com una soca causant d’un brot greu de queratoconjuntivitis infecciosa en cabra salvatge va persistir al llarg d’un any mitjançant infeccions subclíniques i cròniques.

Isard afectat de queratoconjuntivitis infecciosa. Queratoconjuntivitis significa: inflamació de la còrnia i de la conjuntiva.

A més, hem estudiat la transmissió i el manteniment del micoplasma dins del propi animal, detectant per primer cop M. conjunctivae en altres localitzacions a part dels ulls. També hem detectat el micoplasma en mosques, suggerint que aquestes podrien tenir importància en la seva transmissió durant els brots de malaltia.

Els resultats obtinguts han contribuït a un millor enteniment de la queratoconjuntivitis infecciosa en la interfície salvatge-domèstic, posant de manifest la complexitat d’aquesta malaltia, que no sempre és implícita amb la infecció per M. conjunctivae i que pot comportar diverses dinàmiques d’infecció en les poblacions d’ungulats de muntanya.

Aquests treballs han format part de la meva tesis doctoral, que ha sigut dirigida pels doctors Óscar Cabezón Ponsoda i Jorge Ramón López Olvera:

La part experimental d’aquests treballs s’ha dut a terme a l’IRTA-CRESA i s’ha finançat amb el projecte d’investigació CGL2009-11631 (MICINN-Gobern d’Espanya).

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!