Resistència a cefalosporines en Escherichia coli de pollastres d’engreix, mosques i cigonyes blanques
El pròxim 13 de març, el doctorand Marc Solà Ginés defensarà la tesi titulada “Epidemiologia molecular i mecanismes de resistència a cefalosporines en Escherichia coli de diferents orígens; pollastres d’engreix, mosques i cigonyes blanques” dirigida per la investigadora Dra. Lourdes Migura Garcia de l’IRTA-CReSA.
Els bacteris resistents a antibiòtics, i en concret a betalactamases d’espectre estès (BLEEs), s’han convertit en un greu problema. La seva prevalença ha incrementat ràpidament a nivell mundial degut a la disseminació pandèmica de plasmidis i a la introducció de gens de resistència a BLEEs en clons exitosos. Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), els antimicrobians més crítics en sanitat humana i animal són les cefalosporines de tercera generació, les fluoroquinolones, els macròlids i els aminoglicòsids. Per tant, aquesta tesi s’ha centrat en les resistències a cefalosporines, i en particular resistències a BLEEs i betalactamases tipus AmpC.
Figura 1: Aproximació OneHealth de la circulació de resistències a antibiòtics.
La majoria de les investigacions s’han centrat en l’epidemiologia de les resistències a antibiòtics en medicina humana i veterinària; tot i així, en els últims anys hi ha hagut un augment dels estudis dirigits a bacteris multiresistents que circulen en ambients naturals actuant com a reservoris. Una vegada els bacteris estan presents a l’ambient, poden transmetre’s als humans.
A través dels estudis inclosos en la tesi, hem investigat l’aparició i els mecanismes de disseminació d’Escherichia coli resistents a cefalosporines de diferents nínxols ecològics; pollastres d’engreix com a exemple d’animals de producció; mosques (Musca domestica) com a vectors mecànics i reservoris de gens de resistència que contribueixen a la disseminació de resistències a l’ambient de granja; i finalment, cigonyes blanques (Ciconia ciconia) com a exemple de vectors de llarga distància i sentinelles de la pressió humana. Amb aquest enfoc, intentem entendre la transmissibilitat de les resistències entre nínxols diferents; e identificar els clons, els gens de resistència i els plasmidis involucrats. Com a resultat, la present tesi inclou tres estudis, dels quals dos han estat publicats a revistes internacionals indexades i l’últim esta en revisió:
- Solà-Ginés M, Cameron-Veas K, Badiola I, Dolz R, Majó N, Dahbi G, Viso S, Mora A, Blanco J, Piedra-Carrasco N, González-López JJ, Migura-Garcia L. (2015). Diversity of Multi-Drug Resistant Avian Pathogenic Escherichia coli (APEC) Causing Outbreaks of Colibacillosis in Broilers during 2012 in Spain. PLoS ONE 10 (11): e0143191. doi:10.1371/journal.pone.0143191
- Solà-Ginés M, González-López JJ, Cameron-Veas K, Piedra-Carrasco N, Cerdà-Cuéllar M, Migura-Garcia L. (2015). Houseflies (Musca domestica) as vectors for extended-spectrum β-lactamase-producing Escherichia coli on Spanish broiler farms. Appl Environ Microbiol 81 (11): 3604–3611. doi:10.1128/AEM.04252-14
- Solà-Ginés M, Camacho MC, Hernández JM, De la Puente J, Pineda-Pampliega J, Aguirre JI, Torres-Medina F, Ramis A, Majó N, Höfle U, Migura-Garcia L. (2018). Does exploitation of human residues make the white stork (Ciconia Ciconia) a reservoir of extended-spectrum beta-lactamases-producing Escherichia coli? Frontiers in Microbiology. In review
Aquesta tesi ha estat parcialment finançada pels projectes AGL2011- 28836 i AGL2013-47852-R del Ministerio de Economía y Competitividad (Gobierno de España).
