Comentaris virus-lents (6): Aquest coronavirus ja té qui li escriu
Doncs sí. El Coronavirus de què parlàvem en un post previ ja té qui li escriu. En resum, que li hem posat nom i ja sabríem a qui i on dirigir la carta. Se li dirà MERS-CoV (derivat del nom en anglès, Middle East Respiratory Syndrome CoV) o Coronavirus (CoV) de la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà.
En paraules planeres, un cosí germà (abreujadament parlant) de la SARS-CoV. Aquesta denominació ha estat acceptada ja per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) així que a partir d’ara serà el seu nom legal.
Recordem, però, que el MERS-CoV i el SARS-CoV tenen una composició genètica bastant diferent que determina que usin diferents receptors cel·lulars durant el procés d’infecció. De fet la infecció per MERS-COV porta associat un quadre respiratori greu i una subsegüent fallada renal, mentre el SARS-CoV no donava lloc, en el seu moment, a aquesta segona síndrome renal.
S’ha demostrat ja un mínim de 4 casos independents de transmissió entre persones. Precisament aquesta baix nombre de casos, tot i l’atenció que està rebent aquest virus, sembla indicar que l’eficàcia en la transmissió és molt reduïda perquè algun dels afectats havia tingut contactes amb desenes de persones, generant un únic contagi. Si no es modifiquen les dades, la transmissibilitat del virus sembla molt baixa, menor de la que va tenir al seu dia el SARS-CoV i moltíssim menor que la que ens ofereix el virus de la grip cada any.
Això no treu que la incidència hagi augmentat; respecte el nostre últim blog i només a l’Aràbia Saudita ja hi ha 49 casos confirmats amb 32 morts (una taxa de mortalitat del 60% aproximadament). Segons l’OMS el nombre total de morts en data de 15 de juny va ser de 34 persones (sobre uns 60 afectats diagnosticats). A l’Aràbia Saudita els casos clínics es concentren en homes (75%) encara que no s’hauria de descartar un factor social en aquesta incidència. Es distingeixen dos patrons epidemiològics clars; grups d’infeccions en famílies per transmissió persona-persona però només després de contacte continu i prolongat, grups d’infeccions en centres hospitalaris i un tercer grup amb origen o via de transmissió desconegut (el típic calaix de sastre, un grup per la resta no petit, precisament).
Lamentablement i fins a la data no hi ha dades convincents que l’ús d’agents antivirals com la ribavirina o l’interferó aportin cap benefici.
Finalment, apunts sobre el seu origen. El primer ancestre caldria buscar-lo en un coronavirus de ratpenats (si s’atén a analogia de seqüència gènica), però és molt poc probable que la relació entre ratpenats i éssers humans sigui directa (que el virus saltés de ratpenats a éssers humans directament tenint en compte la freqüència de contactes entre tots dos és molt, molt improbable). Especulativament és plausible pensar que el virus va passar de ratpenats a animals de granja o domèstics en l’àmbit de la península aràbiga i d’aquests (per alta freqüència de contacte) a humans. No obstant això els interrogants sobre aquest trànsit víric a través d’hostes animals continuen sent nombrosos.
Però aquesta, aquesta és una altra història.
