El PRRS, un virus amb mala baba, contra les cordes!

Actualment, la síndrome reproductiva i respiratòria porcina, coneguda més comunament com el PRRS, amb les sigles en anglès (es pronuncia pirs), representa un dels principals maldecaps de les granges porcines del nostre país.  Un brot de PRRS causa problemes reproductius en les truges, com ara avortaments en l’últim terç de gestació, parts prematurs i naixement de garrins dèbils, molts dels quals moren abans de ser deslletats. En els garrins de transició i porcs d’engreix el PRRS es manifesta amb signes respiratoris, retard en el creixement i increment de la mortalitat. Com a conseqüència, les pèrdues econòmiques són molt elevades, sent avui en dia una de les malalties més costoses pels sistemes intensius de producció porcina.

Tanmateix, el gran problema del virus del PRRS no són els brots en sí, sinó el fet que el virus persisteix en les granges i, entre 1,5 i 3 anys després torna a aparèixer un brot de la malaltia. De fet, eliminar el virus d’una granja és relativament fàcil, el problema és que la majoria de granges del nostre país estan infectades i, en llocs on la concentració d’explotacions porcines és elevada, resulta quasi impossible no reinfectar-se.

Però la complexitat d’aquest virus no s’acaba aquí, la seva elevada taxa de mutació fa que el genoma víric canviï constantment i sigui extremadament complicat produir una vacuna universal i efectiva. D’aquesta manera, el control d’aquesta malaltia cal basar-lo en el diagnòstic precoç i el monitoratge de les granges, la bioseguretat, el maneig i la immunitat, tot des d’una perspectiva regional, més enllà de la pròpia granja.

Garrins mossegant les cordes i impregnant-les de saliva.

Garrins mossegant les cordes i impregnant-les de saliva.

En els programes regionals de control i eradicació del virus les granges es classifiquen segons el seu estatus d’infecció. Aquesta classificació s’estableix segons uns resultats diagnòstics, basats en la detecció del virus o els seus anticossos en sang. Això vol dir haver de sagnar els garrins periòdicament per detectar-ne la circulació del virus i, com menys animals infectats tinguin les granges, més difícil serà detectar-lo. A més, els porcs són animals que s’estressen amb facilitat i obtenir una visió global del que passa a la sortida de les maternitats o en una transició no és fàcil, requereix temps i diners.

Per aquesta raó, als Estats Units, potència mundial en la producció porcina i gran afectada pel virus del PRRS, els investigadors buscaven un diagnòstic més fàcil i barat. A finals dels anys 90 es va detectar el virus en la saliva de porcs infectats, però no va ser fins la primera dècada dels 2000 que es va plantejar la possibilitat de detectar el virus en la saliva recollida mitjançant cordes penjades en els corrals. A partir d’aquell moment, es van dur a terme diversos estudis que, aprofitant el comportament d’exploració inherent als porcs, van establir un mètode fàcil, no estressant, barat i potent, ja que podien mostrejar molts animals al mateix temps. Actualment, aquesta tècnica està molt estesa als EUA. En canvi a Europa sembla que costa d’implementar i, tenint en compte que el virus present a Nord Amèrica és una espècie diferent al virus europeu, calia una valoració acurada prèvia a la seva utilització de forma generalitzada.

El proper divendres 31 de març a les 12:00 tindrà lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Veterinarària de la UAB la lectura de la tesi doctoral:  Avaluació de l’eficiència de l’ús dels fluids orals en el diagnòstic del PRRSV. La tesi ha estat desenvolupada als laboratoris de l’IRTA-CReSA sota la direcció del Dr. Enric Mateu investigador de la UAB adscrit a l’IRTA-CReSA i ha estat finançada pels projectes RTA2011-0119-C01-00 de l’INIA i FEDER.

La meva tesi es centra en l’avaluació de la detecció del virus del PRRS en la saliva dels porcs com a mètode diagnòstic, sobretot en les situacions límit, granges amb pocs animals infectats, on el diagnòstic és clau per la classificació de la granja en els programes de control i eradicació.

La saliva es recupera de les cordes i s'analitza la presència del virus.

La saliva es recupera de les cordes i s’analitza la presència del virus.

En primer lloc vam estudiar la presència del virus europeu en mostres de saliva individuals recollides amb un cotonet, en garrins vacunats i no vacunats. El segon pas va ser identificar i millorar les etapes del procés diagnòstic que podrien ser més crítiques per a la detecció del virus. I l’últim estudi va ser aplicar tot aquest coneixement previ per la construcció d’una simulació de la detecció del virus en saliva en granges de diferents mides i amb diversos nivells d’animals infectats.

Com a principals resultats pràctics vam obtenir un protocol optimitzat per la recollida, processament i anàlisi de la saliva per la detecció del virus del PRRS i, al mateix temps, vam validar la seva utilització en granges properes a l’eradicació del virus, és a dir, amb molt pocs animals infectats. Aquesta tesi permet fer un pas endavant en el diagnòstic i control del PRRS, millorant el benestar animal, l’eficàcia de detecció del virus en saliva i el coneixement dels límits d’aquesta tècnica.

El treball de tesi ha donat lloc a dues publicacions científiques:

 

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!