Se celebren les XXII Jornades de porcí de la UAB i de l’AVPC

Del 29 al 31 de gener de 2020 més de 250 veterinaris del sector porcí van assistir a la 22ª edició de les Jornades de Porcí de la UAB i de l’AVPC (Associació de Veterinaris de Porcí de Catalunya), celebrades a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

En aquesta edició (programa) es va comptar amb la participació dels investigadors de l’IRTA-CReSA Iván Díaz, Virginia Aragón, Joaquim Segalés i Francesc Accensi.

Taller de diagnòstic laboratorial

Durant aquest taller, impartit pel Dr. Ivan Díaz i el Dr. Gerard Martín-Valls, es van repassar els fonaments a partir dels quals vam arribar a un diagnòstic, es va aprofundir en la interpretació de les tècniques laboratorials i es van discutir àmpliament els factors o interpretacions que poden conduir-nos a realitzar un diagnòstic erroni en un procés clínic concret. Així mateix, es van analitzar les aplicacions i limitacions de les tècniques complementàries més noves, com la seqüenciació Sanger o la NGS. La totalitat el taller es va basar en la discussió i resolució conjunta, entre ponents i participants, de casos clínics reals de diferent índole, de manera que els conceptes anteriorment esmentats es van abordar des d’un punt de vista totalment pràctic. Donada la participació de veterinaris de diferent origen, tant geogràfic com a professional, la discussió generada va ser summament enriquidora.

Atles de patologia i interpretació de lesions

La necròpsia és una eina diagnòstica de gran valor per al diagnòstic i seguiment posterior de les mesures de control o prevenció implementades en granja. A més, pot resultar un element clau en el diagnòstic de processos emergents i reemergents, així com per a l’estudi de la patogènia de les malalties. Aquest taller, a càrrec del Dr. Joaquim Segalés, va consistir a mostrar, interpretar i comentar una sèrie d’imatges de lesions del porc, amb major èmfasi en troballes de l’tracte respiratori i digestiu, amb l’interès d’ajudar en la interpretació de lesions orgàniques més o menys habituals en aquesta espècie. Cal considerar que una imatge concreta sempre estarà descontextualitzada d’una situació clínica o epidemiològica, però això no hauria d’impedir el poder establir un diagnòstic anatomopatològic i un o diversos diagnòstics causals presuntivos (diagnòstic diferencial).

La microbiota nasal i les malaties respiratòries en transició

La Dra. Virginia Aragón va oferir una actualització d’estudis de microbiota de l’tracte respiratori superior, i el paper d’aquestes comunitats bacterianes en el control de malalties causades per Glasserella (Haemophilus) parasuis, Streptococcus suis i Mycoplasma hyorhinis. La microbiota respiratòria és la primera barrera que troben aquests patògens i, juntament amb la resposta immune nativa, és clau per establir un equilibri amb l’hoste. Aquests estudis proporcionen coneixement per definir una microbiota beneficiosa, i en un futur dissenyar mètodes per manipular la seva composició. Aquests resultats s’han obtingut en els projectes MicroRes (Ministeri de Ciència i Innovació) i PIGSs (projecte europeu H2020).

I+P divulgació de treballs realitzats. Cal preocupar-se pel PCV-3?

El Dr. Joaquim Segalés va explicar que aquest virus s’ha descobert a través d’estudis de metagenòmica i només s’ha pogut aïllar en un cas. A més, no hi ha una causalitat ben establerta. S’ha descrit la seva presència a tot el món i en un estudi retrospectiu realitzat a Espanya s’han trobat mostres positives com a mínim des de 1996 en porc domèstic i des de 2004 en senglar. En quant als percentatges de positivitat, en senglar són força superiors (al voltant de l’40%) en comparació amb els detectats en porc domèstic (entre un 8 i un 10%). També s’ha publicat que es tracta d’un virus present en tots els teixits orgànics i que es replica de forma sistèmica, com el PVC-2. La presència de PCV-3 s’ha associat amb animals als quals se’ls va diagnosticar miocarditis fetal, garrins nascuts febles amb encefalitis i miocarditis, síndrome de dermatitis i nefropatia porcina (SDNP) i periarteritis. Per tant, es podria dir que PCV-3 s’associa a malaltia però actualment es desconeix la freqüència.

La vacuna contra la Pesta Porcina Africana

El Dr. Francesc Accensi va explicar la línia d’investigació sobre PPA que es realitza a l’IRTA-CReSA, iniciada el 2004. La PPA és, avui dia, la major amenaça que penja sobre la indústria mundial de el sector porcí. Actualment, hi ha una gran pressió per obtenir una vacuna eficaç ja que les úniques mesures de control existents es basen en implementar mesures de bioseguretat i la combinació d’un diagnòstic precoç amb el sacrifici dels animals afectats. L’equip de l’IRTA-CReSA treballa en una doble estratègia per desenvolupar una vacuna enfront d’aquesta malaltia vírica. A curt-mig termini, l’objectiu és l’obtenció d’una vacuna atenuada: el cep Ba71ΔCD2 (un organisme modificat genèticament, defectiu per al gen que codifica per l’hemaglutinina del virus de la PPA) resulta un candidat sòlid per la seva alta capacitat de protecció (100%) eficaç tant contra soques homòlogues i heteròlogues, incloent la que circula actualment per l’est d’Europa i Àsia. D’altra banda, l’estratègia a llarg termini consisteix en el desenvolupament de vacunes de subunitats, per la seva superior bioseguretat.

 

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA). Programa de Sanitat Animal IRTA. marina.torres@irta.cat Tel. +34 93 467 40 40 Ext. 1788