L’ús d’antibiòtics a les granges de porcs pot posar en perill la salut pública? Estudi de l’aparició de resistències.

Una de les conseqüències negatives de l’ús d’antibiòtics tant en medicina humana, com en sanitat animal, és l’emergència de bacteris resistents a aquests antibiòtics. En aquells casos en què ocorre una infecció greu, o en els quals el pacient està immunodeprimit, la presència de bacteris resistents als tractaments, pot augmentar la morbiditat i mortalitat del pacient.

És per això que l’Organització Mundial de la Salut ha classificat alguns d’aquests antibiòtics d’importància crítica per a la salut humana, ja que són l’última opció de tractament d’algunes infeccions. Les cefalosporines de tercera generació i els macròlids, són alguns d’aquests antimicrobians anomenats d’importància crítica.

La gran problemàtica és que els antibiòtics usats en medicina veterinària són estructuralment similars als usats en medicina humana, per tant l’aparició de bacteris resistents en animals destinats al consum, si es transfereixen al llarg de la cadena alimentària poden arribar al consumidor i tenir conseqüències negatives per a la salut pública.
A Espanya, els antimicrobians betalactàmics (com penicil·lines i cefalosporines), i els macròlids (tulatromicina i tildipirosina) són els més usats durant la lactació del garrí en producció porcina. Per aquest motiu es va dur a terme un estudi en el qual es va avaluar:

  1. Si el tractament amb ceftiofur és un factor de risc en l’emergència de soques d’Escherichia coli resistents a cefalosporines.
  2. Si les granges de porcí són un reservori d’E. coli resistents a cefalosporines que poden persistir i entrar a la cadena alimentària.

Per a això, vam seleccionar vuit granges convencionals de porcí que no havien estat tractades prèviament amb ceftifour o tulatromicina. En quatre d’elles, a un grup d’animals se’ls va subministrar un tractament amb ceftiofur, i en quatre un tractament amb tulatromicina. Dins de cada granja, també es va deixar un grup control al qual no se li va administrar cap d’aquests dos tractaments. En totes les granges, els animals van ser tractats amb el programa nutricional de medicina preventiva que consistia en l’ús d’amoxicil·lina, apramicina, tiamulina i oxitetraciclina entre els 21 i 70 dies post-part. En una de les granges també s’aplicava sulfat de colistina. Es van prendre mostres de femta dels garrins de set dies abans del tractament (dia 0), a dia 2 i 7 post-tractament i abans de marxar a l’escorxador per al seu estudi microbiològic. Les mares van ser mostrejades únicament en una ocasió, abans de tractar els garrins.

Per començar, es van trobar soques d’E coli resistents a cefalosporines en garrins de set dies que no havien pres cap medicació. La seva presència es va associar a l’excreció de soques resistents per part de les seves mares, ja que en aquelles granges en què les mares eren negatives no es van trobar soques d’E coli resistents ni en els garrins, ni al llarg del cicle productiu, independentment del tractament rebut. Aquests resultats suggereixen que les soques resistents estan circulant en les granges indicant per tant que intervencions a nivell de bioseguretat, neteja i desinfecció podrien reduir la seva presència.

placa cultiu

El tractament amb ceftiofur va resultar en un augment transitori de soques resistents després de 48 hores de la seva administració. En les granges que eren positives, la proporció d’animals que excretaven E. coli resistents va disminuir amb l’edat de l’animal. Cinc de les vuit granges van ser positives per a E. coli resistents a cefalosporines, i en tres d’elles els animals en edat de sortir cap a l’escorxador encara excretaven soques resistents. Normalment s’espera que el processat a l’escorxador redueixi la població de bacteris. Malgrat tot, en algunes etapes a l’escorxador poden donar-se contaminacions de la carn o contaminacions creuades amb animals contaminats, i com a conseqüència bacteris resistents poden arribar al consumidor. Per això és important reduir la prevalença d’aquests microorganismes resistents a la producció primària. Vist que les probabilitats que els animals siguin positius en escorxador augmenten quan les mares són positives, i quan els garrins han estat positius en edats primerenques, el disseny d’estratègies per controlar i reduir la presència d’aquests microorganismes en les mares, tindrà un efecte positiu en minimitzar la colonització dels seus garrins amb bacteris resistents, i per tant ajudarà a reduir la seva presència al final del cicle de vida, reduint el seu impacte en la salut pública.

Aquest estudi ha estat finançat per un projecte de recerca del MINECO (AGL2011-28836)  i ha estat publicat recentment a la revista científica The Veterinary Journal:

Shedding of cephalosporin resistant Escherichia coli in pigs from conventional farms after early treatment with antimicrobials Karla Cameron-Veas, Miguel A. Moreno, c, Lorenzo Fraile, Lourdes Migura-Garcia doi:10.1016/j.tvjl.2016.02.017

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Investigadora de l'IRTA-CReSA. lourdes.migura@irta.cat