Prions a la fauna salvatge?

La setmana passada es va publicar a la web de l’Institut Noruec de Veterinària el descobriment d’un cas de malaltia caquectitzant crònica (en anglès Chronic wasting disease – CWD) en un Ren (o Caribú, Rangifer tarandus) de Noruega. La noticia crida l’atenció per dos motius, és la primera vegada que es descriu aquesta malaltia a Europa i és la primera vegada que es descriu en aquesta espècie de forma natural.

Imatge: Ren (o Caribú, Rangifer tarandus). Crèdit: Jon Nickles – U.S. Fish and Wildlife Service

 

El CWD és una malaltia priònica. Aquí a Europa en coneixem d’altres com la malaltia de les vaques boges (Encefalopatia espongiforme bovina – EEB) o la pruïja lumbar (o Scrapie) de les ovelles i les cabres. Són malalties neurodegeneratives, de desenllaç fatal, que es caracteritzen per l’acúmul d’un confòrmer patògen de la proteïna prió a l’encèfal. Les dades experimentals indiquen que el risc zoonòtic del CWD (que aquesta malaltia pugui afectar a les persones) és molt baix.

El CWD és endèmic a Nord Amèrica on afecta de manera important a quatre especies de cèrvids de vida lliure i també captius: cérvol mul (Odocoileus hemionus), cérvol de Virgínia (Odocoileus virginianus), uapití (Cervus canadensis) i a l’ant (Alces alces).

Imatge: Mapa de distribució del CWD a Nord Amèrica Credit: USGS

Mapa de distribució del CWD a Nord Amèrica Credit: USGS

 

A l’interior de la unitat de biocontenció de Nivell 3 del CReSA hi ha el laboratori PRIOCAT un laboratori especialitzat en malalties priòniques on s’analitzen el encèfals de vaques, ovelles i cabres del programa de vigilància de les Encefalopaties Espongiformes Transmissibles (EETs) animals a Catalunya. A més, en col·laboració amb el Servei d’Ecopatologia i Fauna Salvatge (SEFaS) de la Facultat de Veterinària de la UAB també analitzem, des de fa anys encèfals de fauna salvatge de Catalunya, incloent diferents espècies de cèrvids potencialment susceptibles a CWD. Sempre amb un resultat negatiu.

Però, per què s’acumula aquesta proteïna priònica a l’encèfal dels animals?
Les malalties priòniques poden tenir diferents orígens:

  • Genètic: una mutació al gen que codifica per la proteïna prió pot fer que un individu sigui més propens a acumular aquesta proteïna al seu sistema nerviós. Seria el cas, en persones, de la malaltia de Creutzfeldt Jackob familiar, o la Síndrome de Gerstmann Straussler Scheinker, entre d’altres.
  • Espontani: hi ha diverses formes de malalties priòniques que es creu que apareixen de forma espontània. Sembla que aquesta seria una explicació plausible dels casos atípics de EEB (EEB-H o EEB-L) o els casos atípics de Scrapie (coneguts com a Nor98 per que van ser descrit a Noruega a l’any 1998 per primera vegada). Sol tractar-se de casos aïllats dins d’un ramat.
  • Adquirit (transmissible): Seria el cas de la EEB clàssica. Les vaques s’infecten en ingerir pinsos contaminats amb prions, o del Scrapie de les ovelles, que també es transmet de forma horitzontal. El CWD de Nord Amèrica en seria un altre exemple.

Ara cal estudiar l’encèfal del ren per establir en quina d’aquestes categories es pot classificar el nou cas descrit.

Es tracta d’un cas espontani en un Ren? Semblaria un dels escenaris més probables, ja que fins ara no se n’havien trobat.

Hi ha un risc real de que la malaltia s’estableixi a la població de cèrvids d’Europa? Caldrà seguir fent vigilància per descartar aquesta possibilitat.

És possible que aquest Ren s’hagués contagiat de Scrapie o inclús d’EEB? Existeix una barrera de transmissió entre espècies que dificulta el contagi entre espècies diferents, però no es pot descartar aquesta opció ja que s’ha donat en ocasions anteriors, per exemple de les vaques a les persones, als gats o a les cabres.

La prestigiosa revista científica Nature s’ha fet ressò de la notícia.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!