Una vacuna per MERS-CoV, eficaç en dromedaris

Una investigació internacional amb participació de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca en Sanitat Animal IRTA-CReSA ha dissenyat una vacuna que s’ha mostrat eficaç en dromedaris davant del coronavirus (COV) que causa la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà.
La vacuna podria reduir el contagi entre animals i d’animals a humans, en reduir significativament l’excreció nasal del virus, i ser provada per a la protecció de persones amb més risc de contraure la infecció per aquest virus.

Una investigació, coordinada pel Centre Mèdic Erasmus (Rotterdam, Holanda) i publicada la revista Science ha desenvolupat una vacuna que funciona amb èxit en dromedaris enfront del virus de la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà (MERS per les sigles en anglès). Vacunar els animals redueix significativament la quantitat de virus que excreten pel nas, el que podria ajuda a evitar la seva propagació. En el treball han participat a més Joaquim Segalés, professor del departament de Sanitat i Anatomia Animals de la UAB i investigador adscrit a l’IRTA i Albert Bensaid i David Solanas, investigadors de l’IRTA.

Els dromedaris i camells actuen com reservoris del MERS-CoV, un coronavirus que s’allotja en les seves vies respiratòries superiors -nas, laringe, faringe i tràquea-. Els animals generalment desenvolupen una afectació lleu – que en alguns casos cursa amb mucositat abundantment i solen ser portadors del virus, la qual cosa suposa un risc elevat de contagi, tant per a altres animals com per als humans. El contagi dels animals a les persones -zoonosis- sembla produir-se a través de les secrecions nasals dels animals, per contacte o via aerògena. La majoria de casos humans de MERS s’han atribuït al contagi entre persones. Tot i que la malaltia pot cursar amb els símptomes d’un refredat comú, es tracta d’una malaltia altament perillosa, ja que en un 35% dels casos provoca la mort.

Els investigadors han provat en vuit dromedaris (quatre animals vacunats i quatre sense vacunar) l’eficàcia protectora de la MVA-S, una vacuna modificada basada en el ortopoxvirus Vaccinia Virus Ankara, que expressa la proteïna de l’espícula (proteïna S) de l’MERS- COV, considerada clau en la lluita contra els coronavirus.

Protecció i anticossos 

Els resultats mostren que la vacuna és capaç de protegir els animals a nivell de tracte respiratori superior. En comparació amb els animals control (no vacunats) de l’estudi, els dromedaris vacunats i posteriorment infectats amb el MERS-CoV van mostrar una reducció significativa del virus excretat via respiratòria. La protecció també es va poder demostrar amb la presència d’anticossos capaços de neutralitzar el virus-que impedeixen la replicació vírica- en el sèrum dels animals vacunats, així com a la cavitat nasal. Cap animal vacunat va desenvolupar signes associats a la infecció en ser inoculat amb el virus. Només els animals control van desenvolupar signes compatibles amb un refredat, amb increment de la mucositat nasal. Segons els resultats obtinguts, la vacunació amb MVA-S serviria principalment per reduir l’excreció del virus i, per tant, també la seva propagació.

Foto: Jessica Arias (Unsplash)

Foto: Jessica Arias (Unsplash)

A més, els investigadors consideren que vacunar els dromedaris més joves podria reduir significativament l’excreció del virus, atès que aquests exemplars excreten més quantitat de MERS-CoV que els adults, per la qual cosa haurien de ser vacunats en primer lloc. I apunten també que la vacuna basada en MVA-S podria ser provada en les persones amb més risc de contagi del virus, com per exemple les que treballen en l’àmbit hospitalari i les que tenen un contacte regular amb dromedaris.

Tot i així, tenint en compte que generalment la immunitat de mucoses té un efecte transitori, caldran més estudis per determinar la durada de la protecció de la vacuna. “És possible que una protecció total davant el MERS no s’arribi a aconseguir, perquè el virus es replica a baix nivell en les vies respiratòries superiors fins i tot en presència d’anticossos específics, de manera similar a altres virus respiratoris, com ara el coronavirus del SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu) -explica Joaquim Segalés-. És, en tot cas, un avenç molt significatiu en la lluita contra aquest patogen; ara cal aprofundir pel que fa a la durada de la immunitat i la dosificació abans del seu potencial aplicació en situacions reals”.

L’estudi destaca finalment el potencial d’ús dual de la MVA-S. En utilitzar el ortopoxvirus Vaccinia Virus Ankara com a vector, aquest és capaç d’induir protecció creuada, de manera que en generar anticossos específics de MVA, aquests també poden neutralitzar el camelpox, un altre ortopoxvirus que afecta freqüentment als camells i dromedaris, causant-los infeccions generalitzades i lesions a la pell.

L’estudi s’ha realitzat amb vuit dromedaris procedents de les Illes Canàries, a la Unitat de Biocontenció de l’IRTA-CReSA, al campus de la UAB. Quatre d’ells van ser tractats amb la MVA-S-quatre exemplars més van servir de control. En aquestes instal·lacions s’ha dut a terme l’estudi dels animals al llarg de 10 setmanes: una setmana d’aclimatació, dues vacunacions separades per quatre setmanes, inoculació amb el MERS-CoV- tres setmanes després de la segona vacunació, posteriorment dues setmanes de seguiment clínic post-infecció i finalment la necròpsia dels animals.

La infecció per MERS-CoV en humans

El MERS-CoV és un virus que s’encomana dels animals a les persones, aïllat per primera vegada el 2012 a l’Aràbia Saudita en un home de 60 anys. Pertany a la família dels coronavirus i causa el MERS, que cursa normalment amb febre, tos i dificultats respiratòries, encara que també pot causar pneumònia. La seva taxa de mortalitat és del 35%. Des del 2012 s’han produït diversos brots de l’MERS en humans, principalment en països de l’Orient Mitjà i Corea del Sud. Fins ara, segons l’Organització Mundial de la Salut, s’han registrat 1.621 casos confirmats en laboratori de 26 països diferents, que inclouen almenys 584 morts.

Els estudis realitzats fins ara apunten que els camèlids són un reservori important del MERS-CoV; també es pensa, tot i que no s’ha pogut demostrar, que els ratpenats podrien ser un primer graó en la cadena de transmissió del virus. Tanmateix, la majoria de casos humans de MERS s’han atribuït al contagi entre persones. El contagi no és fàcil, perquè el virus infecta les parts més profundes del pulmó en humans, i es produeix per un contacte molt directe sense la protecció adequada o per la dispersió mitjançant ventilació mecànica. Un dels àmbits on es produeix més contagi entre persones és l’hospitalari. Fins ara no hi ha cap fàrmac ni vacuna per al seu tractament.

Article de referència:

Bart L. Haagmans, Judith M. A. van den Brand,V. Stalin Raj, Asisa Volz, Peter Wohlsein, Saskia L. Smits, Debby Schipper, Theo M. Bestebroer, Nisreen Okba, Robert Fux, Albert Bensaid, David Solanes Foz, Thijs Kuiken, Wolfgang Baumgärtner, Joaquim Segalés, Gerd Sutter, Albert D. M. E. Osterhaus. An orthopoxvirus-based vaccine reduces virus excretion after MERS-CoV infection in dromedary camels. Science, doi: 10.1126/science.aad1283 (2015).

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA). Programa de Sanitat Animal IRTA. marina.torres@irta.cat Tel. +34 93 467 40 40 Ext. 1788