Un estudi sobre el virus de la Vall de Rift fet per l’IRTA-CReSA i l’INIA-CISA és guardonat per la Royal Entomological Society
El treball va demostrar per primera vegada que algunes espècies de mosquit que es troben a Europa com el mosquit comú i el mosquit tigre són capaces de transmetre el virus de la febre de la Vall de Rift. L’acte oficial de l’entrega dels premis se celebrarà els dies 20, 21 i 22 d’agost de 2019 a la London School of Hygiene & Tropical Medicine.
Aquest mes de març la Royal Entomological Society ha anunciat el millor article publicat durant el període 2017/2018. Es tracta del treball “Rift Valley fever virus and European mosquitoes: vector competence of Culex pipiens and Stegomyia albopicta (= Aedes albopictus)”, elaborat per l’equip d’investigació de la línia de recerca Arbovirus i artròpodes vectors de l’IRTA-CReSA, en col·laboració amb el Dr. Alejandro Brun del INIA-CISA i publicat a la revista Medical and Veterinary Entomology el passat mes d’agost del 2017.
Alguns dels autors de l’estudi, d’esquerra a dreta: Marta Verdún, Marta Valle, Núria Busquets, Sandra Talavera, Raquel Rivas, Marco Brustolin, Núria Pujol i Cristina Santamaría.
La febre de la Vall de Rift és una malaltia causada per un virus que es transmet per les picades de mosquits infectats. És una malaltia endèmica del continent africà i afecta principalment animals de granja com ovelles i vaques i altres animals silvestres. També pot afectar a les persones, per això es considera una malaltia zoonòtica. En general, se sap que els mosquits dels gèneres Aedes i Culex són els principals vectors de la malaltia. En aquest estudi, els investigadors van comprovar per primera vegada la capacitat de transmetre una soca virulenta del virus en dues espècies de mosquit que actualment es troben a Europa, com el mosquit comú (Culex pipiens) i el mosquit tigre (Aedes albopictus).
El fet de saber que aquestes espècies de mosquit poden actuar com a vectors del virus de la Vall de Rift és una informació molt valuosa per a les autoritats sanitàries, ja que pot ajudar a millorar els programes de control vectorial per prevenir aquesta malaltia i evitar que apareguin brots. Encara que es trobi de forma endèmica a Àfrica, l’any 2000 es van detectar alguns casos esporàdics a l’Aràbia Sudita i Yemen, suposadament degut al comerç d’animals de granja infectats amb el virus. Des de llavors, hi ha la preocupació que la malaltia pugui arribar a Àsia o a Europa, ja que en molts països com Espanya, el mosquit comú i el mosquit tigre són dues espècies molt abundants.
Mosquit tigre emergint de la pupa durant un dels experiments. Foto: Núria Busquets
Referència de l’article:
Brustolin, M., Talavera, S., Nuñez, A., Santamaría, C., Rivas, R., Pujol, N., … & Busquets, N. (2017). Rift Valley fever virus and European mosquitoes: vector competence of Culex pipiens and Stegomyia albopicta (= Aedes albopictus). Medical and veterinary entomology, 31(4), 365-372. doi:10.1111/mve.12254
