Buscant el cirocvirus porcí tipus 3 en porcs domèstics i senglars

El Circovirus porcí 3 (PCV-3) és un virus recentment descobert que pertany a la família circoviridae. Es tracta de la tercera espècie porcina del gènere Circovirus, juntament amb PCV-1, considerant no patogen, i PCV-2, un dels virus de major rellevància econòmica per a la indústria porcina. El PCV-3, capaç d’infectar als porcs domèstics i senglars, va ser trobat per primera vegada el 2016 als EEUU en el marc d’estudis de metagenòmica, concretament en una granja on els animals presentaven fallida reproductiva, augment de la mortalitat en truges i disminució de la taxa de concepció. Un altre estudi d’aquest mateix any, també a EEUU, va revelar la presència del virus en animals afectats per inflamació cardíaca i multisistèmica. Des de llavors, el virus s’ha descrit circulant en diferents països de forma generalitzada tant en animals amb diferents presentacions clínico-patològiques com en porcs sans.

Per donar respostes sobre l’epidemiologia molecular del PCV-3, atès que la informació sobre el virus és limitada, hem portat terme una tesi doctoral constituida per tres diferents estudis en mostres de porcs domèstics i senglars a Espanya.

En un primer estudi es va avaluar retrospectivament la presència de PCV-3 a la població porcina espanyola entre els anys 1996 i 2017 en sèrums d’animals de diferents fases de producció i condicions clínico-patològiques. Les dades obtingudes van confirmar que el virus ha estat circulant en la població porcina espanyola des de l’any 1996. La freqüència global de mostres PCR positives per PCV-3 en el període d’estudi va ser 11.47% (75 de 654). L’anàlisi filogenètic de les seqüències obtingudes de PCV-3 va mostrar una elevada identitat amb les seqüències de PCV-3 ja conegudes, amb mínimes variacions entre anys. Tot i que la informació obtinguda va ser limitada, la presència de PCV-3 no va semblar estar relacionada amb cap condició patològica específica ni associada a cap fase de producció del porc.

Klaumann F., Franzo G., Sohrmann M., Correa-Fiz F., Drigo M., Núñez J.I., Sibila M., Segalés, J. Retrospective detection of Porcine circovirus 3 (PCV‐3) in pig serum samples from Spain. Transboundary and Emerging Diseases. 2018. 65:1290–1296.

En un segon estudi es va avaluar la dinàmica de la infecció per PCV-3 en sèrums de 152 porcs de 4 granges convencionals sense cap tipus de simptomatologia clínica. Els animals van ser monitoritzats longitudinalment cinc o sis vegades des de les 2 a 4 setmanes d’edat fins al final de la fase d’engreix. El genoma del PCV-3 es va detectar en porcs de totes les edats i granges avaluades; en alguns animals es va detectar genoma durant diversos mostrejos, durant un període que va variar de 4 a 23 setmanes, depenent de l’animal. L’anàlisi filogenètica va mostrar una gran similitud entre les seqüències obtingudes i els genomes de PCV-3 de diferents països disponibles a les bases de dades. Els resultats confirmen que PCV-3 va circular a les granges estudiades a Espanya, el que suggereix que la infecció probablement sigui generalitzada al país. La majoria dels porcs es van infectar durant la seva vida productiva, tot i que no es va trobar associació amb una edat específica.

Klaumann F., Dias‐Alves A., Cabezón O., Mentaberre, G., Castillo-Contreras R., López-Bejár M., Casas-Díaz E., Sibila M., Correa-Fiz F., Segalés J. Porcine circovirus 3 is highly prevalent in serum and tissues and may persistently infect wild boar (Sus scrofa scrofa). Transboundary and Emerging Diseases.2018. 00:1–11.

En l’últim estudi de la tesi, realitzat en mostres de senglars, es va verificar la freqüència retrospectiva de la infecció per PCV-3 entre 2004 i 2018, així com en una població de senglars capturats i recapturats. Els resultats obtinguts van confirmar la susceptibilitat d’aquesta espècie a la infecció per PCV-3, amb una alta freqüència de detecció (221 de 518, 42.66%) i demostrant circulació almenys des de l’any 2004. Les dades recopilades suggereixen que PCV-3 és aparentment capaç de causar una infecció persistent, ja que 5 de 10 senglars capturats/recapturats van ser positius a la PCR de PCV-3 en mostrejos separats més de 5 mesos entre si. També es va investigar per primera vegada la freqüència de detecció del genoma de PCV-3 en diferents mostres de teixit i excrements de senglars. Es va detectar el genoma de PCV-3 en tots els tipus de teixit analitzats, sent el nòdul limfàtic  submandibular, tonsila, pulmó, fetge, melsa i ronyó els òrgans amb més freqüència de positivitat. La quantitat d’ADN en totes les mostres de PCR positives per PCV-3 analitzades va ser de moderada a baixa. Totes les seqüències de PCV-3 obtingudes de senglars van mostrar una elevada similitud nucleotídica (> 98%).

Coneix més sobre l'autor d'aquest post: