Comentaris viruslents (37): Un pla d’actuació de la OMS per no acabar entre la espasa i la paret
Des del 2015, la Organització Mundial de la Salut (OMS) ha anat desenvolupant i polint una “eina” (comitès d’experts que fan avaluacions de risc en funció de la informació disponible) per tractar d’identificar aquelles malalties que representen (o representaran) un risc per a la salut pública a causa del seu potencial epidèmic i contra les quals no hi ha contramesures o aquestes són considerades insuficients. Aquesta eina ha d’assenyalar aquelles malalties, i patògens, per les quals la recerca i desenvolupament de vacunes i mesures terapèutiques caldria que fos prioritzada. La llista generada no és una llista exhaustiva, ni pretén apuntar als responsables de la propera gran epidèmia o pandèmia.
La primera llista de malalties prioritzades es va publicar el desembre de 2015. Aquesta llista experimentà una nova revisió al gener del 2017 i una segona revisió, que es la que ens ocupa, publicada a començaments de febrer de 2018. Els integrants d’aquesta llista, que podria ser la dels “Vuit Odiosos” de Tarantino són:
- el virus de la febre hemorràgica Crimea-Congo (CCHF),
- els filovirus Ebola i Marburg,
- el virus de Lassa,
- els coronavirus que causen la Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitja (MERS en anglès) i la Síndrome Respiratòria Aguda Greu (SARS, en anglès)
- el virus Nipah i les infeccions per henipavirus (redundant),
- el virus de la febre hemorràgica de la vall del Rift (RVFV),
- el virus Zika
- i la malaltia “X” (el nostre soldat desconegut però patogènic). Amb aquest vuitè odiós es vol indicar que cal tenir preparades eines “universals” per detectar i fer front a un patogen encara per venir, que encara no ha començat a causar cap infecció en éssers humans.
A la llista no surten altres que s’han considerat seriosament com a candidats com: les febres hemorràgiques degudes a arenavirus diferents del Lassavirus, Chikungunya, coronavirus altament patogènics diferents dels causants de MERS i SARS; enterovirus emergents com EV71 o D68, entre altres, però la seva situació podria modificar-se a la propera revisió en funció de canvis en la seva propagació o àrea geogràfica.
Hi ha altres malalties que no s’han inclòs però a les que caldria vigilar amb la cua de l’ull com la leptospirosi i la verola del mico (monkeypox). I moltes altres, que causen desenes de milers de morts anuals, s’han deixat fora; tampoc s’inclouen dengue, febre groga, VIH/SIDA, tuberculosis, malària, virus influenza (grip) causant de malaltia humana greu, verola, colera, leishmaniosis, el virus de la febre del Nil Occidental i la pesta. Es considera, però, que continuen representant problemes de salut pública importants i que són necessàries més recerca i desenvolupaments a través de les iniciatives de control i finançament existents; la seva no inclusió caldria explicar-la en la existència de sistemes de control o sanejament que redueixen l’impacte; vacunes acceptables, que no perfectes, o un escenari de certa cronicitat que li treuen part del “perill potencial”.
Si us fixeu, a la primera llista (The Hateful Eight) no hi ha cap bacteri; tots són virus. No és una critica però sí una constatació. De fet, el mateix document no exclou la possibilitat que, en un futur proper, i com a conseqüència de la generalització de les resistències antimicrobianes (als antibiòtics) algun bacteri resistent o multi-resistent sigui degudament prioritzat.
Us preguntareu, aquesta primera llista dels Vuit Odiosos estarà composta, doncs, per patògens sense vacuna ni mesures post-exposició efectives? I la resposta és sí però; en algun cas hi ha vacuna però no està prou testada o no se sap si és prou segura; a la “majoria” de infeccions víriques no hi ha gaire a pelar “després” de la infecció més que el tractament de suport de constants vitals (us posaré un exemple a la propera entrada).
El document fa un clam per la millora del diagnòstic; un millor i més ràpid diagnòstic permet un millor triatge, aïllament, tractament dels afectats; és un tema de salut pública, no tant de salut individual. A més, és important que les eines diagnòstiques distingeixin entre vacunats i aquells que han passat una infecció natural, que vol dir que el virus es troba circulant.
La OMS és una organització que vetlla per la salut humana però no per això deixa d’aplicar un enfocament de One Health, alertant de la necessitat de processos de priorització paral·lels per a la salut animal. Un adequat suport a la recerca i el desenvolupament en la sanitat animal ajuda decisivament a prevenir i controlar les malalties animals minimitzant els salts o vessaments (spillover) del compartiment animal a l’ésser humà i millorant paral·lelament la seguretat alimentària. També es recorda la potencial utilitat de les vacunes animals per prevenir emergències de salut pública. El cas del virus Hendra a Austràlia seria un bon exemple.
Els factors mediambientals (al meu parer cada cop més importants) són assenyalats com a potencials causants de emergències de salut pública (per mi ja les estan causant, amb l’escalfament global i el moviment d’espècies i trasbalsament d’hàbitats que està generant).
El document apunta finalment a que el nivell de risc infecciós anirà a més com més s’aguditzin els desplaçaments forçats, les migracions per fam o conflictes armats, o per desastres naturals (alguns d’ells d’origen climàtic, altre cop). Aquests són incontrolables, aquells altres depenen únicament de la humanitat i la seva estupidesa.
Però aquesta, aquesta és una altra història.
