Informe JIACRA-ES, un nom estrany per l’informe “One Health” que relaciona consum d’antibiòtics i desenvolupament de resistències

Els investigadors Lourdes Migura i Ignacio Badiola hem participat activament com a experts en l’informe JIACRA-ES coordinat per l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS), publicat recentment a la web del PRAN (Pla Nacional enfront de les Resistències als Antibiòtics) i presentat el dia 5 de juny a la seu de la Fundació Ramón Areces.

En aquest informe, es recullen les dades de consum d’antimicrobians a nivell nacional durant els últims 5 anys, tant en sanitat humana com en sanitat animal. Es descriu per primera vegada el consum d’antimicrobians derivats de la recepta privada que constitueixen aproximadament el 30% del consum global del total usat en medicina humana (Figura 1). D’acord amb les dades de l’any 2016, els antibiòtics més utilitzats en Atenció Primària pertanyen a les famílies dels betalactàmics (64,09%), els macròlids (10,47%) i les (fluoro) quinolones (10, 54%) . Les tendències del consum d’antibiòtics romanen estables per a la majoria dels grups terapèutics entre els anys 2014-2016, excepte per als macròlids, que experimenten un creixement percentual del consum del 14,9%.

Figura 1. Evolució del consum d’antibiòtics a Espanya, durant el període 2014-2016, en l’àmbit d’Atenció Primària.

Durant el mateix període de temps (Figura 2), en sanitat animal es pot observar una disminució del 14% en el consum total d’antimicrobians. Els antimicrobians més usats en medicina veterinària són les tetraciclines (45,35%), seguides dels betalactàmics (35,67%) i les polimixines (8,5%). En particular el consum de colistina ha disminuït de 51,09 mg / PCU el 2015 a 9 mg / PCU el 2017 (Figura 3). PCU significa Unitat de Correcció Poblacional i és una unitat estandarditzada de mesura de l’ús d’anibiòtic i té en compte la població animal, així com el pes estimat de cada animal en particular al moment del tractament amb antibiòtic, es pot interpretar com els mg d’antibiòtic utilitzats per a produir un Kg de carn. Aquesta reducció de l’ús de colistina és el resultat del Programa REDUCE colistina, coordinat per l’AEMPS i al qual s’han adherit voluntàriament la major part dels productors de porcí.

Figura 2. Evolució del consum total d’antibiòtics veterinaris en totes les espècies productores d’aliments en mg / PCU.

Figura 3. Evolució del consum de colistina, neomicina i apramicina durant el període 2015-2017

A causa de que el període de recollida de dades ens limita a l’hora d’establir correlacions clares entre consum d’antimicrobians i desenvolupament de resistència, les tendències observades ens permeten establir un punt de partida per continuar avaluant la influència del consum en l’augment de les taxes de resistència en bacteris, tant d’humans com d’animals.

En salut humana s’ha establert correlació significativa entre l’ús de carbapenèmics i les taxes de resistències a imipenem (P = 0,05) en les soques invasives de Klebsiella pneumoniae. A més, s’ha vist també una relació directa entre l’augment de les taxes de resistència a cefotaxima i el consum de carbapenèmics en hospitals (P = 0,01).

Figura 3. Evolució del consum de colistina, neomicina i apramicina durant el període 2015-2017

Com es pot observar en aquest informe, les resistències antimicrobianes és un tema molt complex que és conseqüència de múltiples factors. Tot i que encara és aviat, podem concloure que a nivell nacional caminem en la direcció adequada, amb una tendència global a la reducció de l’ús d’antimicrobians que esperem continuï en el futur. Tant en sanitat humana com en sanitat animal, tots els indicadors suggereixen fer un ús responsable de totes i cadascuna de les famílies antimicrobianes, reduint en la mesura del possible el consum d’aquells antibiòtics d’importància crítica per a la salut humana i minimitzant el risc d’emergència i selecció de bacteris resistents. Tot això, només es pot dur a terme amb l’esforç dels professions de cada àmbit sanitari, una bona educació i conscienciació social sobre la problemàtica de les resistències, i per descomptat amb un enfocament “Una Sola Salut”. Encara ens queda molta feina per fer!

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Investigadora de l'IRTA-CReSA. lourdes.migura@irta.cat