L’impacte del microbioma en la salut dels animals

El terme microbiota es refereix al conjunt de microorganismes comensals autòctons que coexisteixen dins d’un hoste sense causar cap dany al mateix1. Durant els últims anys, s’han incrementat els estudis sobre la microbiota a causa de les noves tecnologies de seqüenciació de nova generació. Aquestes eines permeten determinar la composició global de la microbiota en un lloc particular del cos sense la necessitat d’aïllar els microorganismes. A través d’anàlisis bioinformàtics complexos, és possible establir la composició dels bacteris que habiten un determinat nínxol ecològic a través de seqüenciació massiva i anàlisi del gen 16S de l’ARN.

Els nous descobriments que apunten que la composició de la microbiota podria influenciar en el desenvolupament de diverses malalties2-4, al costat de la demostració que la composició de la microbiota es pot manipular per controlar les malalties, han conferit un paper central a la investigació de la mateixa durant els últims anys. La majoria d’aquests estudis s’han centrat en l’home, però, recentment s’estan realitzant estudis en altres espècies animals. Entre els models animals, el porc és important per a la societat, principalment perquè dins dels animals terrestres, la seva carn és la més consumida a tot el món, segons la FAO. La indústria porcina ha incrementat globalment i amb ella, l’emergència de malalties zoonòtiques, ja que els porcs poden actuar com a reservoris naturals de diversos patògens d’alt risc tant per a grangers com per a consumidors.

Amb l’objectiu de la caracteritzar la microbiota dels porcs, han sorgit diversos estudis en els últims anys, com el que ofereix un catàleg de gens de l’intestí del porc5, o el que caracteritza la microbiota nasal dels garrins al deslletament i la seva relació amb la predisposició a desenvolupar malaltia d’Glässer6, entre d’altres. La microbiota intestinal ha demostrat ser estable durant la vida, amb excepció d’alguns moments particulars, incloent condicions fisiològiques com el deslletament. No obstant això, l’intestí també pateix canvis dràstics, denominats disbiosis, sota condicions patològiques. A més, durant un tractament metafilàctic amb antibiòtics, els microbis beneficials queden exposats a un medi ambient nociu que pot provocar disbiosi, i contribuir així a la infecció amb altres patògens7.

D’altra banda, s’han identificat bacteris que poden exercir un paper protector contra les infeccions contra microorganismes patogènics, els probiòtics. Aquests, s’utilitzen actualment en la medicina veterinària, en bestiar boví, porcí i en aus, el fet que poden promoure la salut evitant la utilització de grans quantitats d’antibiòtics contra diversos patògens, ha cridat principalment l’atenció del sector veterinari. A més, hi ha al mercat components alimentaris no vius que són capaços de conferir benefici a través de la modulació de la microbiota8, els prebiòtics. Probiòtics i/o prebiòtics tenen l’habilitat de desplaçar la composició i característiques metabòliques de la poblacions bacterianes, i això cobra encara més interès en considerar que la modulació d’aquests canvis en l’intestí poden conferir també beneficis a altres parts del cos.

Tot apunta que el camp d’estudi en la microbiota ens obrirà nous camins per millorar la salut dels animals. Calen més estudis que ens permetin trobar les aproximacions efectives de prevenció, que promoguin la salut de la microbiota amb un potencial a llarg termini en la salut dels animals, però cada dia estem més a prop de trobar-les.

Si vols tenir més informació sobre la microbiota i el seu impacte en la salut dels animals, acosta’t a la jornada gratuïta que organitzem al CReSA el dia 31 de Maig. Les inscripcions ja estan obertes: INSCRIPCIÓ JORNADA.

L’autora d’aquesta entrada forma part de l’equip d’investigació del projecte “Paper de la microbiota respiratòria en la prevenció de les malalties causades pels colonitzadors precoços del tracte respiratori superior del porc” (AGL2016-77361-R) finançat per MINECO i del projecte PIGSs (Program for Innovative Global Prevention of Streptococcus suis) finançat per la Unió Europea (H2020-EU 727.966).


Referències

  1. Mace GM, Masundire H, Baillie JEM. Biodiversity. Ecosystems and Human Well-Being: Current State and Trends, eds. Hassan R, Scholes R, Ash N (Island, Washington, DC), Vol 1, pp 77–122 (2015).
  2. Ghaisas S et al. Gut microbiome in health and disease: linking the microbiome-gut-brain axis and environmental factors in the pathogenesis of systemic and neurodegenerative diseases. Pharmacol Ther. (2015).
  3. Mejia-Leon ME, Barca AM. Diet, microbiota and immune system in type 1 diabetes development and evolution. Nutrients. 7:9171 (2015).
  4. Wu H, Tremaroli V, Backhed F. Linking microbiota to human diseases: a systems biology perspective. Trends Endocrinol Metab. 26:758 (2015).
  5. Xiao L. et al. A reference gene catalogue of the pig gut microbiome. Nat Microbiol. (2016)
  6. Correa-Fiz et al. Piglet nasal microbiota at weaning may influence the development of Glässer’s disease during the rearing period. BMC Genomics. 17:404 (2016).
  7. Holman DB et al. Antimicrobial use in swine production and its effect on the swine gut microbiota and antimicrobial resistance. Can J Microbiol. (2015)
  8. Niu Q et al. Dynamic distribution of the gut microbiota and the relationship with apparent crude fiber digestibility and growth stages in pigs. Sci Rep. (2015)

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Investigadora del Programa de Sanitat Animal. IRTA-CReSA. flor.correa@irta.cat