Tuberculosi bovina: reptes i controvèrsies (IV). El paper de la fauna silvestre.

Després de la II Guerra Mundial diversos països del centre i del nord d’Europa van posar en marxa campanyes d’eradicació de la tuberculosi (TB) bovina. Entre ells, el Regne Unit, que va assolir un notable èxit en la reducció de la incidència i prevalença de la TB bovina des dels anys cinquanta fins a mitjans dels vuitanta del segle passat. Però des de llavors ençà el nombre d’animals reactors a la prova intradèrmica de la tuberculina no ha deixat d’augmentar y els ramats positius s’han anat estenent per bona part del territori d’Anglaterra i Gal·les. Així doncs, mentre que el 1958, es van sacrificar més de 25.000 bovins positius, el 1986 van ser únicament 235 en tota la Gran Bretanya, però el 2017 es van superar els 40.000 bovins positius sacrificats (Font: DEFRA 2018). Les causes d’aquest dramàtic increment han estat àmpliament estudiades y sembla bastant acceptada la tesi que aquest augment coincideix amb l’increment del nombre i la densitat de teixons en algunes àrees, que precisament són les que presenten més casos incidents de TB en bovins.  En aquesta regió els teixons actuen com a reservori silvestre de la tuberculosi: mantenint la infecció entre ells i contagiant als ramats de boví.

A l’Estat espanyol la prevalença de la TB bovina mitjana s’ha situat els darrers anys a uns nivells similars als de principis de segle (2,81 % al 2001 y 2,32 % al 2017, font: MAPAMA), però l’evolució ha estat diametralment oposada en unes CC.AA respecte unes altres. La interacció directa o indirecta dels bovins amb reservoris silvestres, principalment amb el porc senglar i el cérvol, pot jugar un paper no menyspreable en l’aparició de nous casos de TB bovina. Aquesta interacció es produeix de forma especial en el sud-oest d’Espanya, que és on realment ha augmentat la TB bovina (en altres àrees ha disminuït força). És precisament en aquestes àrees d’alta prevalença on és imprescindible i urgent una estratègia específica de gestió de la fauna silvestre tal y com es constata en el Plan de Actuación sobre TUBerculosis en Especies Silvestres (PATUBES) publicat l’any passat.

Aquest repte ja el platejàvem en aquest post a ‘Cresa & the City’ en el que parlàvem de la necessitat d’una aproximació multi-hoste per abordar el control de la malaltia. No obstant, a Catalunya, amb una molt baixa prevalença de la TB bovina (0,18 % al 2017, font: MAPAMA) quina és la situació de la fauna silvestre y quin paper juga en l’epidemiologia de la malaltia?

Per mirar contestar a aquesta pregunta i presentar la fotografia sobre el que sabem (i el que no sabem), l’IRTA–CReSA organitzarem el proper 10 d’octubre una jornada dirigida a professionals del sector, que serà una bona oportunitat per compartir informació, dades, anàlisis i mirar d’extreure’n conclusions que siguin útils per encarar el futur amb accions coordinades i basades en la cooperació de tots els actors implicats en la lluita contra aquesta vella malaltia.

De moment podem esmentar en aquest post alguns resultats del Pla de Vigilància Sanitaria de la Fauna Salvatge de Catalunya que es va iniciar l’any 2012, que ens indiquen una casuística també baixa de la TB en les principals espècies d’ungulats del país. Així, per exemple, pel que fa al porc senglar, d’un total de 4268 sèrums analitzats durant els darrers 6 anys, 157 (3,7%) han resultat positius i d’un total de 1396 teixits analitzats, s’ha confirmat TB en 54 (3,9%), mentre que pel que fa al cérvol s’han obtingut 9 sèrums positius de 533 (1,7%) i s’ha confirmat la malaltia en 2 dels 115 teixits analitzats (1,7%).

Aquests resultats els hem presentat recentment al 13è congrés de la l’Associació Europea de Malalties de la Fauna Silvestre (EWDA):

Surveillance of wildlife tuberculosis in Catalonia (Spain), a low prevalent area of bovine tuberculosis, 2012-2018.Bernat Pérez de Val, Enric Vidal, Gregorio Mentaberre, Roser Velarde, Irene Mercader, Mercè Soler, Alberto Allepuz.

Les dades obtingudes a Catalunya contrasten  radicalment amb les prevalences de TB en el sud de l’Estat espanyol, que pel que fa al porc senglar arriben al 50, 60, 70, 80, 90 i, fins hi tot en algunes àrees, quasi al 100% dels animals mostrejats. Aquests resultats estan clarament relacionats amb un maneig diferent de la fauna cinegètica i el contacte amb ramaderia extensiva (punts d’aigua i d’aliment compartits). Així doncs, la situació a l’Estat espanyol és radicalment en funció de l’àrea geogràfica i el maneig que es fa de la fauna silvestre en cada territori. Mentre que les actuacions de resposta són urgents per mirar de baixar la prevalença en la fauna silvestre i els animals domèstics en comunitats com Andalusia, Extremadura o Castella-La Manxa, a Catalunya l’estratègia ha de pivotar més sobre la vigilància, la prevenció i la bio-seguretat.

La Jornada titulada “La tuberculosi en la fauna silvestre. Què implica?” que tindrà lloc el dimecres 10 d’octubre de 2018 a la Sala d’Actes de la Facultat de Veterinària de la UAB (Bellaterra) és gratuïta però si voleu assistir-hi cal que prèviament us inscriviu en el següent enllaç.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

Related Posts

Be Sociable, Share!