Transmissió de tuberculosi entre els humans i el bestiar
Identifiquem possibles transmissions de tuberculosi entre humans i remugants domèstics a Catalunya mitjançant l’anàlisi de les relacions filogenètiques dels bacteris aïllats de pacients amb tuberculosi i dels ramats.
En aquest estudi de l’IRTA-CReSA, en col·laboració amb l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i el National Veterinary Services Laboratories (NVSL) del Departament d’Agricultura dels Estats Units, hem analitzat 365 seqüències de genoma complet dels principals bacteris causants de la tuberculosi animal, Mycobacterium bovis i Mycobacterium caprae, aïllats de pacients humans i animals a Catalunya en un període de 18 anys, entre 2005 i 2023.
Els resultats han confirmat que almenys el bacteris causants de 5 dels 42 casos de tuberculosi en humans tenien una relació filogenètica directa amb els causants de casos de tuberculosi en el bestiar (un associat a boví, un a oví i tres a cabrum). Això indica que la transmissió zoonòtica de la tuberculosi és una realitat al nostre entorn i que els animals infectats poden suposar un risc per a les persones que treballen en contacte estret amb el bestiar.
La tuberculosi zoonòtica, es a dir la que es transmet dels animals a les persones, és una malaltia sovint infradiagnosticada ja que no sempre es s’identifica quin és el bacteri causant de la infecció, ni es realitzen els anàlisis posteriors per relacionar les soques aïllades de pacients humans amb les obtingudes dels programes de vigilància de la malaltia en animals. Identificar correctament els agents infecciosos i establir relacions filogenètiques entre els aïllaments és fonamental per a la investigació epidemiològica de la malaltia, per trencar les cadenes de transmissió i per garantir un tractament adequat dels pacients.
En particular, ens van sorprendre les relacions detectades entre els pacients humans amb M. caprae i alguns ramats de cabres. Dels quatre pacients humans amb aquest bacteri inclosos en l’estudi, en tres d’ells s’ha pogut establir algun tipus de relació filogenètica amb els bacteris aïllats en casos de tuberculosi en ramats de cabres de Catalunya i el quart pacient es tractava d’una persona no resident a Catalunya. Així doncs, com ja havíem posat de relleu en aquesta i aquesta entrades del blog, els resultats de l’estudi reforcen, encara més, el paper de la cabra en la propagació de la tuberculosi i la necessitat urgent d’implementar programes de control de la tuberculosi en petits remugants.
Els resultats també ens indiquen que la vigilància epidemiològica tradicional podria estar subestimant l’abast real de la tuberculosi zoonòtica i que la implementació sistematitzada de l’anàlisi filogenètic dels aïllats d’animals i humans permetria revelar transmissions zoonòtiques que fins ara podien romandre ocultes. En el cas de la tuberculosi, com el de moltes altres malalties infeccioses, la vigilància genòmica ja ha esdevingut una eina clau per identificar ràpidament possibles casos de transmissió i prevenir la propagació dels brots.
Finalment, aquest estudi posa novament en evidència la necessitat de millorar la coordinació entre les autoritats de salut pública i sanitat animal per implementar mesures de vigilància i control de la tuberculosi més efectives.
📌 Referència de l’estudi:
🔬 Pérez de Val B, Vidal E, Stuber T, Sáez JL, Tórtola MT. (2025). Zoonotic tuberculosis in Catalonia, Spain: Phylogenetic insights into Mycobacterium bovis and M. caprae transmission at the human-livestock interface. One Health, 100993.
🔗 DOI: 10.1016/j.onehlt.2025.100993
Aquest estudi ha estat finançat per Aquest pel programa Interreg-POCTEFA 2021-207 (INNOTUB II-EFA115/01), co-finançat pels FEDER, pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
