Tuberculosi zoonòtica, un repte de salut pública?
El 24 de març se celebra el Dia Internacional de la tuberculosi, definit per l’Assemblea General de les Nacions Unides. Però, coneixem prou bé aquesta malaltia? Quina és la seva situació actual? Quants tipus de tuberculosi existeixen?
La tuberculosi és una malaltia infecciosa crònica provocada per bacteris i es transmet per via aèria entre animals, entre persones, d’animals a persones i viceversa. El fet de ser una malaltia compartida entre animals i persones és un bon exemple de l’enfocament “una sola salut” o “One Health”, que s’utilitza cada vegada més en els àmbits de la salut pública, sanitat animal i sanitat ambiental.
Habitualment es parla de dues tuberculosis, l’animal i la humana, per dues raons. Per una banda, els bacteris que afecten preferentment els animals (Mycobacterium bovis i Mycobacterium caprae) són diferents a l’espècie que afecta principalment a les persones (Mycobacterium tuberculosis). D’altra banda, els àmbits de la prevenció, el control i la lluita en la medicina humana i la veterinària han estat tradicionalment molt separats. Si bé el primer motiu és inqüestionable, el segon s’està tornant més porós, per això cada cop més es té més en consideració la tuberculosi zoonòtica, la que afecta els animals i que s’ha transmès a les persones, en el context de lluita per a l’eradicació de la tuberculosi en sentit general.
Situació de la tuberculosi zoonòtica al món
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), estima que el 2017 hi va haver uns 142.000 nous casos de tuberculosi zoonòtica per Mycobacterium bovis al món (1.160 a Europa) i unes 12.500 morts per aquesta causa, segons l’Informe Global de Tuberculosis 2018 de l’OMS. Tan és així que el 2017, una iniciativa tripartida impulsada per la pròpia OMS, l’Organització Mundial en Sanitat Animal (OIE) i l’Organització de Nacions Unides per a la Alimentació (FAO), va establir un “Full de ruta contra la Tuberculosis Zoonòtica” que assenyala les prioritats per a fer front a aquesta malaltia. Entre aquestes prioritats, hi ha la millora de recollida de dades d’incidència de la tuberculosi zoonòtica, la millora del diagnòstic en persones, l’impuls de la recerca o un major esforç en sanitat animal i en seguretat alimentària.
A principis del segle XX, entre un 15 i un 20% de les morts per tuberculosi als països més desenvolupats de l’època eren degudes a tuberculosi bovina. Són xifres enormes si tenim en compte que aquesta malaltia era la principal causa de mort en aquell moment. Per exemple, l’any 1900 va ser la causa de mort d’una de cada 9 persones als Estats Units. La pasteurització de la llet, conjuntament amb els programes d’eradicació de la tuberculosi bovina, han contribuït ha reduir dràsticament la incidència i la mortalitat de la tuberculosi zoonòtica als països desenvolupats.
No obstant, tot i que avui en dia la tuberculosi zoonòtica es concentra en les regions més empobrides del planeta, principalment a l’Àfrica i al Sud-Est Asiàtic, la seva incidència en els països desenvolupats podria esta força subestimada. Així, si bé al 2017 els casos oficialment reportats de tuberculosi per M. bovis en persones a la Unió Europea va ser del 0,04 per 100.000 habitants segons dades de l’EFSA, aquesta xifra és quasi 10 cops inferior a l’estimació de l’OMS, ja que la majoria de casos zoonòtics no s’acaben diagnosticant com a tal per diferents motius, perquè no es realitza el cultiu o bé perquè els aïllats en cultiu no s’identifiquen a nivell d’espècie. Per tant, és necessari incrementar els esforços per controlar la tuberculosi zoonòtica en a línia marcada pel tripartit OMS-OIE-FAO, invertint i implementant mesures concretes.
Una malaltia que es treballa amb condicions d’alta bioseguretat
Des de fa anys, a les instal·lacions de la unitat de Biocontenció de l’IRTA CReSA, que pertanyen a la Red de Laboratorios de Alta Seguridad Biológica (RLASB), es treballa en aquesta direcció participant en programes sanitaris de control i eradicació de la tuberculosi animal impulsats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’IRTA-CReSA també participa en activitats de seguretat alimentària impulsades per l’Agència de Protecció de la Salut de Catalunya. En l’àmbit de la recerca, investiguem l’epidemiologia i el desenvolupament de noves eines de control de la malaltia.
En les darreres dècades s’ha avançat força en el control de la tuberculosi bovina, però la presència de la malaltia en altres espècies domèstiques com el bestiar cabrum o la fauna silvestre, fa que els bacteris culpables de la tuberculosi bovina circulin i que es mantingui el risc d’infecció a les persones. Per fer front a aquest problema, actualment treballem en un projecte d’investigació sobre diagnòstic, vacunació i noves eines de lluita enfront a la tuberculosi en l’espècie caprina finançat per el Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria y Alimentaria -INIA- (Ref: RTA2015-0043-C02-01).
Enllaços d’interès:
- Tuberculosi zoonòtica – Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE)
- Full de ruta contra la Tuberculosi Zoonòtica (OMS)
- ECDC – Tuberculosis surveillance and monitoring in Europe, 2019