Comentaris viruslents (39): Infectious Diseases One Health Master a CReSA; un camí que s’enceta amb molt per recórrer.

Les malalties emergents i re-emergents han propulsat la construcció i operació de multitud de centres d’alta contenció (o nivell de Bioseguretat 3) i màxima biocontenció (nivell de Bioseguretat 4). Sols en aquests centres es poden manipular i propagar patògens perillosos i fàcilment transmissibles, fins i tot letals, de forma segura. Això implica que els professionals dedicats a temàtiques de malalties infeccioses emergents o re-emergents, i particularment també malalties zoonotiques, hagin de disposar de coneixements no sols teòrics si no pràctics de les instal·lacions en els que potencialment treballaran o que hauran de gestionar en algun moment.

Per altra banda, juntament a les eines en Bioseguretat convé tenir present conceptes de bioprotecció (biosecurity en anglés) i que etiqueten el camp de les mesures i disposicions per evitar el mal ús, intencionat, dels agents biològics per fins espuris, ja siguin bioterroristes o biocriminals.

Assajos d’habilitat a la cabina de seguretat biològica.

Tot això cal combinar-ho amb el coneixements del que són les avaluacions de risc, una eina indispensable, i com aplicar-les per assegurar una òptima bioseguretat i bioprotecció.

I això és el que s’ha dut a terme al mòdul de Biosafety and Biosecurity dins el Infectious Disease One Health Erasmus Mundus master, un màster combinat de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Tours i la Universitat d’Edimburg.

Aquest mòdul ha comptat, entre altres, d’assignatures com: Bioseguretat i bioprotecció, grups de risc microbiològic i nivells de bioseguretat, instal·lacions de biocontenció per grans animals, procediments d’avaluació de risc, eficàcia dels processos d’inactivació, equips de protecció individual, enviament de material biològic infecciós, gestió de la Bioseguretat en instal·lacions hospitalàries, fumigació i sistemes de descontaminació alternatius, gestió de residus, aspectes pràctics d’enginyeria a l’hora de planejar, mantenir i renovar instal·lacions de biocontenció i d’altres temes menors. Tot això s’ha combinat amb treballs en grup sobre cassos pràctics d’avaluació de risc fent servir bibliografia i documents ja publicats.

El que distingeix aquest màster d’altres però es que els 24 alumnes de procedències molt diverses (Bangladesh, Brasil, Colòmbia, Espanya, França, Gran Bretanya, Indonesia, Lituània, Mèxic, Myanmar, Nepal, Nigèria, Senegal, Sant Vicent i Granada, Vietnam) han pogut fer activitats durant 4 dies a la unitat d’Alta Biocontenció de CReSA, on han après sobre els sistemes d’entrada i sortida de personal, però també de materials; han fet assajos d’habilitat (dexterity testing) en cabines de seguretat biològica; han aprés a com treballar correctament a les esmentades cabines; han treballat amb diversitat d’Equips de Protecció Individual, i han fet assajos d’inactivació sobre virus per avaluar mètodes de sortides de mostres inactivades cap a l’exterior. Tot això combinat amb una visita profunda i intensa a totes les seccions tècniques de la unitat on el personal propi de la instal·lació ha ensenyat els dispositius i protocols que la fan funcionar de forma efectiva.

Valoració de les proves d’habiliat a les cabines de seguretat biològica.

El retorn rebut per part dels alumnes ha estat molt bo, per no dir excepcional, ja que molts d’ells i elles no esperaven el grau de detall i profunditat de les explicacions en un camp poc conegut per molt d’ells, intrigant, un pel opac, però alhora necessari per les seves tasques futures.

L’any vinent esperem mantenir el nivell i la satisfacció assolides però tot és susceptible de millora gràcies a les aportacions d’aquesta primera fornada d’alumnes.

Però aquesta, aquesta és una altra història.

Coneix més sobre l'autor d'aquest post:

https://comentarisviruslents.org/

Related Posts

Be Sociable, Share!